Téchne H.H de Verónica Vázquez
Inauguració el 25 d’abril de 2018 a les 20:00h (entrada lliure)
Una exposició de la reconeguda escultora uruguaiana Verónica Vázquez, comissariada per Alejandro Martín, en col·laboració amb Piero Atchugarry.
Espronceda, Centre d’Art i Cultura, i la galeria Piero Atchugarry tenen el plaer de presentar la primera exposició de l’artista uruguaiana Verónica Vázquez a Barcelona.
L’exposició «Téchné H.H» és una melodia humanista que reneix d’elements fabricats i conceptualitzats per l’ésser humà.
En grec, la paraula Téchné significa tant tècnica com art. L’obra de Verónica Vázquez es nodreix d’aquesta ambivalència: crea el seu art a partir de restes d’objectes, màquines, materials artificials i codis humans, els harmonitza a través d’estructures tridimensionals que ens atrauen i ens mostren altres realitats, funcions i emocions.
Estem a l’era digital, actualment 5.0, dominada per algoritmes lògics molt sofisticats i una percepció de la realitat a través de pantalles lluminoses, brillantor i alta resolució. Tanmateix, Verónica proposa una era d’Humans amb Humans, H.H.
L’espectador ha de percebre la seva obra de manera holística; sens dubte la nostra part racional vol analitzar l’origen de les peces —és quelcom humà—, però aquestes ja han perdut la seva activitat, i l’artista, com la saba de l’arbre, les absorbeix, les barreja i amb elles nodreix fulles noves i verdes. Aquestes composicions poden formar part d’un maquinari complex, circuits oferts al nostre pensament, programari humà. La creació artística ens il·lumina com si fos un codi obert que els nostres ulls reescriuen; els nostres sentits es commonen i, finalment, com a espectadors arribem a una «intel·ligència artificial emocional». Per a Vázquez, un dels seus grans referents artístics és Gertrud Goldschmidt, amb qui comparteix conceptes com línia, espai i retícula.
En l’obra de la imatge podem apreciar clarament l’univers i el llenguatge de l’artista: entre composició poètica, ressonància de materials i nou llenguatge; tot i que portant la imatge a l’extrem podem dir que és una sofisticada placa base, un maquinari encara no inventat, d’una intel·ligència artificial i humana a través de la qual flueix programari, un codi lliure que connecta emocionalment amb allò més humà i natural de l’animal sofisticat que som.
L’obra de Verónica Vázquez troba les seves ressonàncies a Barcelona, amb artistes que han marcat la personalitat i la sensibilitat de la ciutat: des de les composicions poètiques de Joan Brossa fins als col·latges pictòrics d’Antoni Tàpies, passant pel procés d’acumulació i organització d’Ignasi Aballí. També connecta amb una nova generació d’artistes de la ciutat que reutilitzen restes d’objectes i materials que recullen per generar les seves peces artístiques, com David Bestué, Patricia Dauder i Jordi Mitjà.
Aquest retorn al humà que proposa l’artista ens indueix a reflexionar sobre la nostra contemporaneïtat: com la tecnologia insaciable, en la seva obsessió per vèncer la natura, la transforma i destrueix, la contamina amb els seus processos industrials i, en un mercat de consum desenfrenat, genera cada vegada més residus. No obstant això, noves iniciatives contemporànies volen tornar a una economia circular, concepte intrínsec en l’obra de Verónica.
Techne H.H ens ofereix aquesta experiència, reflexió i energia melòdica al Centre Espronceda de Barcelona.
Sobre l’artista
Verónica Vázquez.
Nascuda el 1970 al departament de Treinta y Tres (Uruguai), Verónica Vázquez va estudiar Dibuix, Pintura, Escultura, Gravat, Ceràmica, Tapisseria i Història de l’Art. Va freqüentar la Fundació Pablo Atchugarry, on va estar en contacte amb el seu fundador. Aquesta experiència li va permetre conèixer mestres com Octavio Podestá, Henrique Broglia, Miguel Ángel Battegazzore i Wifredo Díaz Valdéz, figures rellevants de l’art uruguaià.
Un pas important en la seva formació va ser el curs d’Història i Teoria de l’Art impartit per l’artista Miguel Ángel Battegazzore, i el Taller d’Escultura amb Luis Robledo a la Casa de la Cultura de Maldonado, Uruguai. Va completar estudis de ceràmica a Buenos Aires amb el ceramista Jorge Fernández Chiti.
Mitjançant un procés de recerca i recollida de materials, Vázquez recupera objectes rebutjats per crear escultures i relleus murals visualment impactants. La seva obra fa referència tant a la història del constructivisme uruguaià com al llegat de l’Arte Povera italià.
El 2014, la galeria Piero Atchugarry va començar a representar el seu treball, organitzant de seguida exposicions individuals el 2014 i el 2015. Posteriorment, la galeria va publicar un catàleg monogràfic de la seva obra.
Al setembre de 2015, la seva obra es va exposar a la fundació «Amore e Scelta», Abbazia di Rosazzo, Udine (Itàlia). Al març de 2016, l’historiador de l’art Luciano Caprile va organitzar una exposició individual de la seva obra al Museu Commenda di Pré de Gènova.
A l’abril de 2016, el comissari Luca Tomiò va seleccionar la seva obra Moldes per a l’exposició Paradiso Inclinato a l’Ex Dogana de Roma, al costat d’obres de mestres com Alighiero Boetti, Gino De Dominicis, Tano Festa, Jannis Kounellis, Pier Paolo Calzolari, Luigi Ontani, Giulio Paolini, Mario Schifano, Miguel Ángel Pistoletto, Emilio Prini i Cesare Tacchi.
Al maig de 2016, la seva obra es va exposar a l’exposició col·lectiva «Love and Choice» al Museu MIIT de Torí. Al novembre, el Museu Nacional d’Arts Visuals de Montevideo va realitzar una important retrospectiva del seu treball. El 2017, Vázquez va participar a «The Hidden Dimensions II», exposició col·lectiva comissariada per Ilaria Bignotti a Marignana Arte, Venècia, durant la Biennal. El mateix any va tenir exposicions individuals a Marignana Arte al setembre. Al desembre de 2017, l’Efrain Lopez Gallery de Chicago va acollir la primera exposició individual de Vázquez als Estats Units.
Les seves obres es troben en col·leccions privades d’Uruguai, Argentina, Brasil, Canadà, Itàlia i Estats Units, així com en col·leccions públiques com el Buckhorn Sculpture Park (EUA), la Fundació Pablo Atchugarry (Uruguai) i el Museu Nacional d’Arts Visuals (Uruguai).
Galeria Piero Atchugarry
Ubicada a Pueblo Garzón, Uruguai, Piero Atchugarry és una galeria d’art contemporani que opera en els mercats primari i secundari. La galeria va ser fundada el setembre de 2013 amb una exposició d’art italià d’postguerra. El 5 de gener de 2014 es va traslladar a un espai més gran a Garzón, ocupant un antic estable reconvertit. Aquesta ubicació representa un repte interessant per mostrar art contemporani a causa de l’arquitectura de la galeria.
Al desembre de 2013, la galeria va iniciar un programa de residències. Artistes de tot el món són convidats a regenerar i crear obres específiques inspirades en la calma i la bellesa del paisatge i la natura uruguaiana. Fins avui han participat en aquest programa: Raffaele Rossi (Itàlia, 1958), Daniel Papaleo (Argentina, 1968), Humberto Cazorla (Veneçuela, 1953), Octavio Podestá (Uruguai, 1929), Diego Santurio (Uruguai, 1977), Peter Schwickerath (Alemanya, 1942), Luca Benites (Brasil, 1981) i Verónica Vázquez (Uruguai, 1970). El programa té com a objectiu educar el públic sobre els processos artístics convertint la galeria en un estudi d’artista. Els visitants poden explorar les pràctiques artístiques in situ, així com conèixer i intercanviar idees amb els artistes. Cada artista convidat desenvolupa un projecte a Garzón i crea una instal·lació específica per al lloc o per al parc d’escultures de 22 hectàrees que envolta la galeria, deixant un record permanent del seu pas.
Al desembre de 2018, la galeria obrirà una segona seu als Estats Units, ocupant un magatzem de 1000 metres quadrats al 5520 NE 4th Avenue, al cor de Little Haiti, Miami. Aquest nou espai artístic serà un lloc apassionant per promoure l’art contemporani internacional i impulsar la carrera professional d’artistes emergents i consagrats.
Alejandro Martín
Comissari d’art amb seu a Barcelona, desenvolupa la seva activitat a escala internacional. Llicenciat en Art i amb Màster en Producció i Recerca Artística per la Universitat de Barcelona, ha realitzat estudis de comissariat i gestió cultural al Sotheby’s Institute de Londres i al Node Center de Berlín.
Al Centre d’Art Espronceda ha comissariat diverses exposicions, entre elles: «Burbujas de Ocio» amb diversos artistes catalans; «In one breath» d’Ernesto Cánovas; i «What do you say?» de Römer + Römer. Ha organitzat diverses conferències sobre art contemporani i col·leccionisme: «Mecenet Talk».
Anteriorment va comissariar diverses exposicions a Barcelona i en fires internacionals. Actualment dirigeix i comissaria el projecte «Act Utopia Lab» per a Espronceda, on artistes, científics, tecnòlegs i emprenedors treballen junts per produir innovació disruptiva amb finalitats socials i empresarials. Recentment va ser convidat a formar part de la Fundació MACBA.
