10/09/16 @19h30
Les llums de les pedres és un projecte conjunt de l’artista italiana Savina Tarsitano i el poeta romanès Dinu Flămând. L’exposició europea posa de manifest les «ombres» de Savina Tarsitano convertides en versos en els poemes de Dinu Flămând. Amb motiu del llançament del llibre de poesia de Dinu Flămând «Ombres I Escullera», traduït per Corina Oproae i Jordi Valls, durant la Setmana del Llibre en Català el 7 de setembre a Barcelona, la II gira internacional de l’exposició «Les llums de les pedres» s’inaugurarà a Espronceda, Institut d’Art i Cultura el 10 de setembre. L’exposició compta amb el patrocini del Parlament Europeu de la Cultura.
El projecte és un diàleg metafòric entre cultures, un homenatge als llocs, a les ombres que habiten la memòria. «És una prova meravellosa que quan dos artistes creatius es troben i cooperen, en sorgeixen molts resultats creatius» (Ambaixador Karl-Erik Norrman, Parlament Europeu de la Cultura).
“Les trobades essencials són rares. Són ocasions gairebé místiques. Necessiten alguna cosa excepcional. És possible que dues persones es trobin i siguin capaces de dialogar amb allò que tenen de més bell i amagat a les seves ànimes? El fet que dos artistes tan diferents s’hagin trobat i (re)trobat, i hagin acordat fer junts una exposició de fotografies i un llibre de poesia és un miracle gairebé místic”. (Valentin Protopopescu, Revista Literària).
La Savina i en Dinu es van conèixer el 2006, durant una residència a la Fundació Bogliasco de Gènova, tots dos seleccionats per desenvolupar els seus propis projectes. Les «ombres» de la Savina van néixer allà. La sèrie, anomenada posteriorment «Icons of the Chaos», va inspirar els poemes escrits per Dinu Flămând. La seva trobada i la comprensió mútua de la seva poètica van donar lloc a aquest exitós projecte que ha viatjat per diversos llocs des del 2010: a la Galleria Ghiglione amb ocasió dels 15 anys d’activitat del Centre d’Estudis de Ligúria, a Berlín a l’Institut Cultural Romanès, després a l’Acadèmia de Romania a Roma i a Torí a la Fira Internacional del Llibre, en col·laboració amb l’Institut Cultural Romanès de Venècia, a l’Institut Cultural Italià i a l’Institut Cultural Romanès de Brussel·les, acollits per The Centre, l’oficina de Brussel·les d’Edelman PR. L’exposició ha comptat amb el patrocini de la Fundació Bogliasco, l’exministra francesa de Cultura Frédérique Mitterand i el Parlament Europeu de la Cultura. L’Ambaixador Karl-Erik Norrman, Secretari General del Parlament Cultural Europeu, ha estat present en anteriors esdeveniments de la gira europea, inaugurant la primera exposició juntament amb el Prof. Pasquale Pesce, exdirector de la Fundació Bogliasco, i la Dra. Magnolia Albertazzi, sòcia fundadora del projecte Et in Arcadia ego. L’acte d’inauguració és una oportunitat per descobrir i celebrar la poesia de Dinu Flămând, que va publicar «Umbre şi Faleze» per Brumar Timisoara i «La Luce delle Pietre» per Palomar. El professor Giovanni Magliocco va traduir els poemes del romanès: Ombre e Falesie, ed. Rafaelli; Schatten und Klippen, ed. Klak Verlag, il·lustrat per Savina Tarsitano.
«La història de les ombres, rica en anècdotes i recerca original, s’entrellaça amb una varietat d’estudis i disciplines que no consideraríem a primera vista: l’art, la psicologia, l’astronomia i la neurologia són alguns dels camps en què l’ombra s’ha convertit en objecte d’anàlisi i estudi. Les obres presentades per Savina Tarsitano i Dinu Flămând són un homenatge a l’ombra i, en conseqüència, un elogi de la llum.» (Stefano Raimondi, comissari).
Les fotografies Ombres/Icones del Caos de la Savina són mapes de dislocació, una gramàtica de les illes, estructures de comunicació òptica. Posseeixen el caràcter del punt de relleu, representat no només per ser punts geogràfics d’arribada, sinó també per l’omnipresent arquitectura d’avistar, lleugerament apartada dels llocs de desembarcament. És aquesta qualitat, aquesta capacitat d’irradiar energia malgrat el seu aparent aïllament, el que ha inspirat les seves obres artístiques. En observar com les roques, les pedres i els murs es veuen tan afectats pels esdeveniments marins, meteorològics i humans que modifiquen contínuament les seves formes, ha percebut una energia generada pels continus moviments de la matèria a la natura. D’aquí sorgeix el projecte d’utilitzar roques, murs de pedra i paviments com a quadrants sobre els quals projectar l’ombra d’un cos humà, fent emergir visions anamòrfiques, alimentades per la superposició de seccions d’ombra i les variacions cromàtiques de la pedra causades per reaccions químiques naturals. Les ombres li semblen les formes més adequades perquè posseeixen contorns alhora evanescents i densos, produint resultats extraordinaris sobre la nervadura de les roques, i també per la seva capacitat de mesurar la llum i parlar del temps, de la seva presència i el seu transcurs. Modelar les roques, donar-los vida, és construir la mitologia iconogràfica de les illes, feta de paisatges dislocats, inlocalitzables en un mapa exacte (literal).
