Kreatur d’Andrea Wilmsen
Inauguració el 4 d’abril de 2018 a les 19:30h (entrada lliure)
En moltes cultures, el rusc es considerava l’ideal d’una estructura col·lectiva, mentre que la mel i la cera oferien metàfores de dolçor i productivitat. L’arquitectura natural que les abelles creen als seus brescos es considera una creació perfecta, que ha inspirat arquitectes, artistes i científics per igual. No obstant això, aquesta perfecció està cada vegada més amenaçada.
En els darrers 30 anys, la població d’abelles mel·líferes i altres pol·linitzadors a Alemanya ha caigut un 75%, mentre que al mateix temps les vendes de pesticides han augmentat de manera substancial. Els àcars, les malalties infeccioses i les plantes modificades genèticament representen una altra amenaça per a les abelles. Les plantes transgèniques contenen gens que produeixen toxines actives contra els insectes.
Entre tots els pol·linitzadors, l’abella té el paper ecològic més gran, ja que aproximadament el 80% de totes les flors autòctones són pol·linitzades per l’abella mel·lífera occidental (Apis mellifera).
Durant diversos anys s’han produït periòdicament episodis de mort massiva de colònies d’abelles a l’hivern. L’anomenada Síndrome de Col·lapse de Colònies (CCD) descriu la desaparició sobtada de totes les abelles d’un rusc, deixant enrere la cria. No hi ha abelles mortes a les immediacions dels brescos i no es van detectar signes previs de malaltia. Les causes encara no estan clares. Als Estats Units, al voltant del 80% de les colònies d’abelles van sucumbir a aquesta misteriosa extinció massiva el 2006/2007. A Alemanya, la pèrdua va ser menor, però igualment significativa.
En molts grans centres urbans europeus es troben cada vegada més colònies d’abelles instal·lades, sovint en llocs destacats. Un d’aquests llocs és el Museu d’Història Natural de Basilea. Tot i així, són éssers vius que es poden observar de prop, en comptes d’artefactes elaborats dins del museu.
“Kreatur” és una reflexió abstracta sobre la desaparició de les abelles mel·líferes i convida a contemplar una realitat cada vegada més inquietant.
