Sobre l’exposició
És el llançament oficial de la E-ART Virtual Exhibition: Invisible Natures and Future Ecologies. From Decay to Regeneration. Desenvolupada per ESPRONCEDA Institute of Art & Culture i comissariada juntament amb els socis del projecte E-ART, l’exposició reuneix pràctiques artístiques que exploren sistemes fràgils i interdependents on la descomposició i la renovació conviuen.
En el cas d’Espanya (ESPRONCEDA), aquesta exposició en línia prolonga el recorregut de les obres mostrades originalment a l’exposició We Stay with the Trouble. Ara es poden veure en format digital juntament amb peces creades a Suècia (Intercult), Grècia (CUBE), Itàlia (Matera Hub), Bulgària (OECON) i Irlanda (I&F) durant l’estiu i la tardor de 2025.
Elaborades amb plàstic, paper, ceràmica, tèxtils, pigments naturals i objectes trobats, les obres neixen de tallers comunitaris i exploren com l’art pot transformar la descomposició en regeneració, tot revelant noves maneres d’imaginar la cura, la renovació i la convivència en un món en transformació.
Obres i galeria interactiva
L’exposició reuneix 48 obres seleccionades, creades amb materials de baix impacte ambiental i mètodes experimentals desenvolupats dins del projecte E-ART. Entra a la galeria interactiva i recorre lliurement sis sales immersives: passeja entre escultures 3D, contempla pintures i instal·lacions i atura’t davant de les obres en moviment d’artistes de tot Europa.
Text curatorial
Invisible Natures and Future Ecologies: From Decay to Regeneration reuneix pràctiques artístiques que exploren els sistemes fràgils i interdependents on la descomposició i la renovació conviuen. Concebuda a partir de la creació col·laborativa als Art Labs del projecte E-ART, l’exposició reflexiona sobre com l’art pot ser alhora testimoni i catalitzador dins la crisi climàtica.
En un temps de transformació ecològica i social, el projecte reimagina l’art com a diàleg ecològic: un espai per a la cura, la imaginació i la regeneració. Movent-se entre l’extracció i el renaixement, examina els materials, els gestos i els processos col·lectius que sostenen o esgoten el nostre món comú.
A través d’aquesta constel·lació d’obres, es convida a habitar les ruïnes del present no des de la desesperança, sinó des de l’atenció i l’esperança, imaginant camins cap a un futur més sostenible i interconnectat en què la creativitat i la comunitat esdevinguin eines de renovació.
Sales de l’exposició
Sala 1 — Extracció de recursos i orígens de la Terra
L’extracció apareix com a origen i com a ferida. Aquestes obres recorren la paradoxa de la cultura material: com la meravella geològica conviu amb l’explotació industrial. Cada pigment, fragment i mineral carrega memòria i conseqüència alhora, i ens recorda que crear i consumir són actes inseparables en la història de la Terra.
Sala 2 — Residus i sobreconsum
Aquesta sala s’enfronta a les seqüeles de l’excés. El residu no és absència, sinó permanència: allò que queda, es transforma i redibuixa els nostres paisatges. Mitjançant actes de reconfiguració i reutilització, les obres converteixen els materials descartats en terreny fèrtil per a la renovació, on la descomposició és la primera fase de la regeneració.
Sala 3 — Contaminació i impacte industrial
Fàbriques, xemeneies i residus industrials apareixen aquí com a emblemes del progrés i de la pèrdua. Les obres mostren com la toxicitat s’infiltra en l’aire, l’aigua i el cos, però també com, dins d’aquesta contaminació, la vida continua adaptant-se i persistint, negant-se a desaparèixer.
Sala 4 — Canvi climàtic i fragilitat
Un planeta en moviment pren forma a través de gestos d’inestabilitat i tendresa. La pujada del mar, els hàbitats que desapareixen i les atmosferes canviants són alhora advertiment i crida a la cura. Les obres suren com relíquies fràgils i evoquen la melangia de la pèrdua i la possibilitat callada de la reparació.
Sala 5 — Connexió humana i responsabilitat
Enmig de la incertesa, aquest espai posa al centre l’empatia i la cohabitació. Les obres es despleguen en un territori oníric que beu de la memòria col·lectiva i de la responsabilitat compartida. Amb gestos de tacte i de muntatge, recorden que la cura —emocional, material i ecològica— és un acte transformador.
Sala 6 — Regeneració i ecologies futures
Des de la foscor, la llum torna a entrar. Aquest darrer espai imagina nous començaments: formes especulatives i mons esperançats on la reparació i el renaixement no són fantasies, sinó processos en marxa. Fins i tot en la descomposició hi arrelen llavors de renovació, i ens conviden a imaginar futurs de convivència i resiliència.
Aquesta exposició reimagina l’art com a diàleg ecològic: es mou entre l’extracció i la regeneració, s’enfronta a les realitats ambientals i obre espais per a la reflexió, la cura i la transformació. Cada sala convida a repensar el lloc que ocupem a la xarxa planetària i a imaginar camins cap a la resiliència.
Forma part del projecte europeu E-ART →
