Amb Conversations els artistes posen en relleu diverses qüestions d’actualitat: des dels límits que la societat imposa en forma d’èxit, aparença i competició, fins al problema de les «fronteres» existencials i territorials, la relació entre l’espai urbà i l’emocional, la mirada desconcertada, una finestra a la nostra rutina quotidiana, l’origen i l’estètica dels materials trobats a la natura, la seva essència i espiritualitat.
Els artistes emergents, guanyadors del Premi de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les (ARBA-ESA/ESPRONCEDA), dialoguen amb el seu propi jo, amb la seva intimitat, es qüestionen, reflexionen i permeten a l’espectador viatjar amb ells; alhora dialoguen amb l’espai, la ciutat de Barcelona i les qüestions socials i existencials. Una exposició interdisciplinària i multidisciplinària que crea un diàleg entre escultura, pintura, tèxtils, art, urbanisme i arquitectura. Un diàleg que travessa les diferents disciplines artístiques, desafiant l’espai existencial i material, els seus límits, el procés artístic i la pròpia existència humana. Al llarg dels segles, l’art sempre ha qüestionat, escrutiniat i provocat la realitat, com a mirall del que som en un període concret de la història. La llibertat de pensament ha de creuar els límits que ens imposem nosaltres mateixos i que la societat ens imposa; l’art ens ha de fer parlar, reflexionar i pensar, no donant respostes sinó només preguntes, amb l’estètica del pensament captat per l’ull dels qui són capaços de veure més enllà de les nostres pròpies fronteres. Els artistes ens condueixen per aquest camí amb «Conversations».
Adrien Cavallin es desafia a si mateix, a la seva condició d’artista i a la societat; no té respostes, només preguntes. La seva obra no vol ser provocadora sinó reflexiva: convida a aturar-se i preguntar-se si vivim en una societat on, en nom de la imatge i de l’èxit, hem perdut la llibertat, i com a artistes sorgeix la pregunta: som lliures o simplement un reflex del que la societat ens imposa? La seva escultura es transforma en pensament, en narració, entre instal·lacions i paraules no dites, d’allò que cadascun de nosaltres tem ser o no ser.
Marina Amaral recorre la seva història i els seus orígens per qüestionar no només les fronteres territorials sinó també les existencials, les pors i els límits que cadascun de nosaltres porta ocults en el més profund de l’ànima. Interroga la relació entre l’ésser humà i l’espai, entre l’habitar urbà, arquitectònic i emocional. El seu caminar es converteix en la seva manera de sentir l’espai, els carrers de la ciutat de Barcelona i el seu propi ésser, en un diàleg que la porta no sols a una reflexió íntima amb ella mateixa, sinó també a un diàleg amb la ciutat i els seus habitants. Les seves instal·lacions són com processos de narració, emocions, elements arquitectònics, urbans i metafísics, on la llum ens guia per mons paral·lels, mapes emocionals del nostre devenir.
Elise Vlaminck persegueix la mirada, escrutiniant i observant una vida quotidiana que s’amaga darrere d’una finestra, un vidre. Un món fet de personatges desconeguts, de llums i ombres, de presència i absència, d’una vida, un gest que ja no podem veure. Amb la seva obra vol aturar l’espectador davant del que ja no veiem; ho fa amb la delicadesa de les seves pintures, com una vida darrere d’un vidre.
Maria E André ha desenvolupat durant la seva estada a Barcelona una pràctica ritual al voltant d’elements naturals que va anar trobant. Va recollir i modelar els materials concrets que l’envoltaven per ancorar-se millor. És aquest fil conductor el que es materialitza a través de la xarxa i del qual resulta una estructura teixida impregnada de buit com a guia en la seva recerca. Ens interroga sobre la nostra pròpia existència, la nostra corporeïtat en relació amb un espai somniat. L’estètica de la natura que incorpora a l’exposició qüestiona la nostra supervivència. Què vols capturar? Què queda quan els gestos s’esvaeixen?
[supsystic-gallery id=12 position=center]