Juan Le Parc crea una tragèdia animal teatral que confronta l’usuari amb la dualitat del consum massiu i l’adoració animal. Els animals són escenificats en una coreografia lenta, macabra i mecànica a la vora de l’agonia i la carnisseria caníbal. Les campanes de l’església en forma de crit sonen a l’uníson amb les reverberacions automàtiques dels escorxadors, anunciant l’inici de la producció, àlies la cadena de sofriment industrial.