ESPRONCEDA – Institut d’Art i Cultura té el plaer de presentar l’exposició «Art del Confinament» de l’Astillero Espacio Cultural de Barcelona. L’exposició col·lectiva va néixer gràcies a la idea de Carles Guitart. D’acord amb la filosofia d’Espronceda d’obrir les portes a artistes i associacions locals, aquesta iniciativa tradueix el seu esperit de col·laboració i cooperació amb la comunitat local.
Data de l’exposició: del 10 al 19 de desembre de 2020
Inauguració: 10 de desembre de 19 h a 21 h
Horari de la galeria: de dimarts a dissabte | 16 h – 20 h
Entrades AQUÍ
Artistes participants:
Pere L. Campins, Mariana Mizarela, Pablo Peñalba, Eva Alonso, Eduard Anta, Esteban
Cornacchia, Raúl González, Arturo Lacal, Margherita Albanesi, Susanne Wehmer, Carles
Guitart.
Energies atrapades, expressions posposades, cartes sense segell, necessitats silenciades, preocupacions contingudes, pinzells guardats, màquines en espera, percepcions i sensibilitats en mode avió, tot plegat sota la llarga ombra de la impotència, de la precaució que acabes qüestionant, sense cap certesa sobre la durada del captiveri, esperant l’oportunitat d’obrir la porta, d’encendre la llum, de tornar a pedalar, d’esmolar llapis i obrir tubs de pintura, amb el desig de veure cares senceres, de descobrir expressions, d’obrir la finestra i deixar entrar l’aire, de sortir, de mostrar-nos, d’obrir la caixa i deixar-ho tot sortir, de mostrar el que hem fet aquests dies, i de transformar tot allò ocorregut en un resum, un informe, art silenciat, un sentiment d’impotència per als qui se n’han anat, una promesa de reinici, de tornar, d’alliberar finalment l’art del confinament.
BIOGRAFIES DELS ARTISTES
PERE L. CAMPINS
L’artista mallorquí no pinta quadres, sinó que els fa com en l’antiguitat feien les seves obres els poetes i els escultors. Les seves pintures solen realitzar-se amb línies, taques, objectes, papers i plàstics juntament amb filferros de ferro i altres materials. El que cerca és cosir, vincular, relacionar certs sentiments, preocupacions i afectes amb el seu present: l’obra.
MARIANA MIZARELA
Apassionada per la tècnica del collage i les avantguardes del segle XX, col·lecciona fotografies vintage i combina tècniques que van des de la pintura fins a l’animació. A més, té un enorme interès pel dibuix, on deixa que la seva imaginació s’expandeixi cap a nous mons. Les seves referències són de naturalesa biogràfica o experiències globals. Per a aquesta exposició presenta dibuixos realitzats durant el confinament, quan tots ens sentíem atrapats a casa nostra. Lluny, però compartint els mateixos sentiments.
PABLO PEÑALBA
Buenos Aires, 1981. Actualment viu a Espanya. Formació en disseny gràfic i fotografia a la Universitat de Buenos Aires (UBA). Llicenciatura en il·lustració a l’Escola de la Llotja d’Arts i Oficis de Barcelona. «El meu treball és realisme brut d’emocions humanes».
EVA ALONSO
«No tears please, it’s a waste of good suffering» és el títol del seu últim projecte, un exercici d’associació que combina textos i conceptes del cinema, la literatura i la música dins del mateix gènere —el terror i la violència— amb representacions religioses al llarg de la història. El resultat és un conjunt de dibuixos i pintures satíriques que, a més de ridiculitzar el sentiment místic, constitueixen una mena d’homenatge al grotesc.
EDUARD ANTA
Nascut a Barcelona el 1984, va estudiar pintura i escultura a l’Escola Massana d’Art i Disseny. Treballa principalment amb pintura a l’oli. Hiperrealista, surrealista, simbòlic, fantàstic i oníric. Pintor del detall, la paciència, la memòria, la nostàlgia i la pulcritud. Durant la quarantena va realitzar un exercici de fotocòpia a llapis.
ESTEBAN CORNACCHIA
Partint d’un treball de camp als barris obrers, desenvolupa una pintura en la qual apareixen totes les expressions artístiques efímeres que generen aquests contextos. Busca el paisatge urbà, les històries en els objectes que acaben i comencen. El tema és la ciutat entesa com a context ignorat, prenent la seva arquitectura com a punt de partida. Retrata l’art urbà, els seus grafits, les textures, qualitats i pes de materials com el ferro, la fusta, el ciment, i la manifestació del pas del temps, els seus canvis, el fong, les ruptures, les ruïnes. Arqueologia urbana i històries a través de les coses.
RAÚL GONZÁLEZ
Especialitzat en pintura acrílica sobre paper, la temàtica de la seva obra és el gènere fantàstic. S’inspira en mons creats per la literatura, el còmic i el cinema de ciència-ficció i terror. En el seu treball busca generar un impacte en l’espectador, ja sigui mitjançant l’ús de la paleta de colors o amb imatges carregades d’intensitat. De vegades són imatges en les quals la nostra realitat es reflecteix de forma deformada; creu que en introduir un punt de realisme en el gènere fantàstic és quan l’espectador se sent més atret i identificat.
ARTURO LACAL
Cocreador de dos curtmetratges d’animació en stop-motion, «Ranaway» i «Ronquidos», en els quals va participar com a animador, director, dissenyador artístic i creador de personatges. També ha treballat en projectes d’arts visuals, principalment pintura, il·lustració i escenografia en dansa-teatre. Actualment és artista resident a La Volta, Girona.
MARGHERITA ALBANESI
Nusos i teixits per a cossos i espais. La Margherita crea un món d’objectes tèxtils, des d’accessoris de moda fins a tapissos, fusionant la tactilitat de l’art tèxtil amb el colorit de les fibres mixtes i els materials reciclats que utilitza. Materials inesperats com cables d’àudio i altres objectes reciclats es barregen amb cordes, fils, teles, branques i barres metàl·liques en una harmoniosa composició visual única.
CARLES GUITART
Carles Guitart desenvolupa un llenguatge gràfic en el qual la geometria és essencial per cercar l’equilibri en la composició, creant obres en les quals la compartimentació de l’espai està al servei del conjunt. El resultat són obres que ens inviten a reflexionar sobre el límit entre la figuració i l’abstracció, utilitzant fragments de teles antigues en les quals la figuració encara és present, juxtaposats en treballs que desafien la categorització entre abstracció i figuració. Són obres compostes de fragments de teles antigues, parts de treballs previs, la segona vida de les pintures, teles amb una doble vida, parts d’obres viscudes, vides dividides en cada fragment.