Exposició de l’artista Nathalie Rey comissariada per Olga Sureda
Dates: del 26 de novembre al 5 de desembre de 2020
Inauguració: 26 de novembre a les 18h fins a les 21h. Reserva a Eventbrite.
Horari de galeria: de dimarts a diumenge | 16.00 – 20.00
A el mar / la mer, diversos temes recurrents en l’obra de Nathalie Rey —com la imaginació infantil, el naufragi entès com a fracàs, la denúncia de la societat de consum contemporània i les catàstrofes mediambientals causades pels éssers humans— s’entrellacen amb un fil conductor clar: el mar.
En els projectes de Nathalie Rey, el mar (la mer) apareix poderós però serè, bell però perillós, representant la pau i la calma i, al mateix temps, acollint naufragis, batalles i desastres mediambientals. Ens dóna refugi i ens alimenta, i és la mare (la mère), al·ludint a la mare amb el seu fill i a la mare terra que ens nodreix, ens cuida i ens protegeix.
D’aquests dos termes i el seu simbolisme sorgeix el títol de l’exposició: el mar i la mer, aquest últim, escrit en l’alfabet fonètic, representa dues paraules homòfones en francès amb significats diferents (mar i mare). Rey crea així un joc visual de paraules i s’aprofita del que simbolitzen per parlar de la humanitat, les guerres, les catàstrofes i, en definitiva, de la nostra mare terra, des de la imaginació infantil i a través d’objectes aparentment innocents.
Diverses obres que componen l’exposició evoquen els records d’infància de l’artista al poble de la seva àvia a Belle-Île-en-Mer, una illa davant la costa atlàntica del nord de França. És el cas de La Danza de Los Ahogados i Tas No.10, dues instal·lacions en les quals l’artista utilitza objectes trobats a la casa de la seva àvia —com ara armilles salvavides i bitlles amb forma de pingüí— i els records i les històries que contenen per alçar la veu contra les tragèdies socioambientals.
Això és el que hi ha darrere de Tas No.10 (2014), composta per una sèrie de grans pins de pingüí apilats uns sobre els altres (d’aquí el títol tas, que significa «pila» en francès). Aquí, Rey pren com a punt de partida la seva experiència personal en topar-se amb aquests pingüins en un moment que va coincidir amb una tràgica circumstància familiar per crear una altra branca de la sèrie Tas (2013-2018), en la qual l’artista fa referència a les fotografies filtrades del camp d’Abu Ghraib després de la invasió nord-americana de l’Iraq, que mostraven una pila de cossos nus de presoners torturats pels responsables del camp.
El mateix passa amb La Danza de Los Ahogados (2020), en la qual les armilles salvavides penjades del sostre, pertanyents al vaixell de l’avi de l’artista —capità de marina—, al·ludeixen als problemes actuals de la migració amb el tancament de fronteres i el drama de les pateres, una clara al·lusió al mar com a refugi i a les desgràcies socials, econòmiques i ecològiques.
Per a Nathalie Rey, el mar també reflecteix els efectes irreversibles del canvi climàtic i les conseqüències de la petjada humana en el medi ambient a través del consum de plàstic. Això és el que ens explica en el seu projecte Naufragio (2012-2020), que va néixer després de llegir la notícia sobre dotze contenidors de càrrega que van caure a l’aigua durant una tempesta a l’Oceà Pacífic, un dels quals contenia milers de joguines de bany infantils que van quedar flotant i contaminant el mar durant anys. Aquí, l’artista recrea part d’aquesta aventura amb una instal·lació d’ànecs de goma en una platja del Maresme que captura en una sèrie de fotografies (Shipwreck I, 2012). Nathalie Rey també exposa una variant (2019) d’aquest projecte, composta per centenars d’aquests ànecs de plàstic, però aquesta vegada apilats dins d’una banyera a punt de desbordar-se, que es pot entendre com una metàfora del mar i la societat de consum amb un guiño al món dels nens, pur i implacable alhora.
Uns anys després del primer treball de Shipwreck, Rey va recrear l’escenari però aquesta vegada representant el naufragi de milers d’ous Kinder Sorpresa de diferents colors que van envair l’illa de Langeeog, a la costa del Mar Bàltic, a Shipwreck II (2017), una instal·lació composta de bancs de sorra metàl·lics plens de sorra rosa i centenars d’ous de gallina. En aquest cas, l’artista va voler emfatitzar el contrast entre el natural i l’artificial, el real i el fals, substituint la sorra de platja per sorra artificial rosa i usant ous de gallina biodegradables en lloc dels ous de plàstic.
Amb Shipwreck III (2018-2020), Nathalie Rey ha iniciat un altre procés actiu de transformació a la natura, aquesta vegada no basat en esdeveniments com el naufragi d’ànecs de goma o ous Kinder, sinó creant la seva pròpia narrativa. Rey contamina simbòlicament diferents paisatges amb el mateix material que denuncia: el plàstic. L’artista intervé així voluntàriament en els diferents escenaris, dispersant centenars de pots de plàstic de colors i creant un paisatge que atreu visualment la mirada de l’espectador però que, en definitiva, denuncia la cruesa de la realitat.
Les obres d’aquesta sèrie mostrades a l’exposició il·lustren intervencions realitzades aquest any (2020), algunes de les quals van ser documentades en fotografies impreses en llenç de vinil, com Cap de Grills a la Costa del Garraf i Port Skeul a l’illa de la seva àvia, i d’altres documentades en vídeo, com podem veure en l’acció que va tenir lloc a Belle-Île-en-Mer, donant al vídeo el seu títol (Belle-Île-en-Mer). Una acció que consisteix no només a dispersar plàstic, sinó també a recollir-lo després, amb el desig de despertar consciències i donar exemple.
Cal destacar que la fase final del projecte Naufragio també ha tingut una vessant educativa i participativa, en la qual l’artista —amb la intenció de fomentar la cooperació i el pensament col·lectiu al voltant del que denuncia a través dels seus projectes— ha treballat amb diversos col·lectius vinculats al medi ambient i amb grups de nens en col·laboració amb escoles, fent el «Taller d’Art». Compartint les seves inquietuds i el seu procés creatiu, Rey ha obert un diàleg entre la seva obra i la imaginació dels nens per crear obres d’art amb ells a partir de residus plàstics, prenent acció i transmetent el seu missatge.
Nathalie Rey treballa actualment en altres ramificacions del seu procés artístic, com a Donnant 1 (2020), una impressió en blanc i negre en una caixa de fusta i metacrilat en la qual l’artista intervé en el medi fotogràfic en lloc de directament en el paisatge. Clavant xinxetes de colors que remeten a ampolles de plàstic en les fotografies en blanc i negre, Rey reforça també el contrast entre el natural i l’artificial. Tot i això, la sèrie fotogràfica La Balsa de Santa Susanna de Vilamajor (2020), un projecte que desenvolupa amb l’artista Enric Maurí i en el qual una vegada més «contamina» el paisatge —aquesta vegada no amb pots de plàstic, sinó amb alguns dels seus objectes fetitxe, com ànecs de goma o peluixos—. Composta per cinc impressions en color, tant aquesta sèrie com Donnant 1 al·ludeixen a llocs que l’artista ha visitat i que tenen significat per a ella.
A Plastic Sea (2019-2020), Nathalie Rey fa visible a través dels seus mapes invertits allò que és invisible als nostres ulls: l’enorme quantitat de residus que acaben als oceans. Composta per vint llenços circulars (a l’exposició en podem veure quatre: Plastic Europe, Plastic America, Plastic Asia i Plastic Africa), en aquesta sèrie l’artista cus a mà milers de perles de plàstic de colors que simbolitzen l’enorme abocador als oceans, mars i llacs. Una acció meditativa que requereix paciència i precisió i mitjançant la qual Rey denuncia un problema global.
Així també Noticias 2, una sèrie de nou imatges en blanc i negre que l’artista ha pres de retalls de premsa i alterat de manera subtil i gairebé imperceptible, al·ludint a la manipulació i falsificació dels mitjans de comunicació de masses i la societat de consum de la qual parla Jean Baudrillard. En aquesta obra, com en les altres, Rey altera les narratives procedents d’històries i imatges que parlen de tragèdies causades pels éssers humans (com l’Holocaust nazi o les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki) per moure’s entre el fals i el real, el natural i l’artificial, el bell i el terrible, i entre la innocència i la crueltat.
Un joc de dualitats per on Nathalie Rey navega per explicar la seva pròpia història de la humanitat des del seu punt de vista personal i per reivindicar el col·lectivisme per sobre de l’egoisme i l’individualisme, perquè, amb intenció i acció, tots podríem convertir alguna cosa destructiva en alguna cosa constructiva reciclant o reutilitzant allò amb què estem contaminant.
A el mar / la mer, el mar es converteix en un leitmotiv agredolç, com el pas de la infància a l’edat adulta, o la història de la humanitat, amb els seus avenços i alhora les seves desgràcies. Nathalie Rey, una artista conscient de l’època en la qual viu, proposa així nous camins de transformació que ens inviten a concebre el món des de l’empatia i la consciència.