BEING CORPOREAL AGAIN
Inauguració: 7 de setembre, 19 h.
Dates: del 8 al 19 de setembre de 2021
Horari: 11 h a 20 h
Lloc: Carrer d’Espronceda 326, Nau 4, 5 & 10, Barcelona
Entrada: gratuïta. Sense inscripció prèvia
ESPRONCEDA – Institut d’Art i Cultura, fidel a la seva missió de cooperació internacional i creació de sinergies d’innovació, participa per segon any consecutiu en Ars Electronica Gardens amb una proposta expositiva basada en dos conceptes: el repte del Festival d’explorar nous formats accessibles i plataformes digitals interactives que generin participació inclusiva d’una manera entretinguda i atractiva, i la visió de la New European Bauhaus, iniciativa de la qual Espronceda és soci oficial i que vol generar formes de convivència més artístiques, sostenibles i inclusives.
La connexió del món digital amb el món físic i natural, i la seva sostenibilitat dins de la complexitat, s’expressa en el projecte principal de l’exposició: OLEA, de Solimán López, que connecta la creació digital en blockchain amb la síntesi orgànica de l’ADN i la seva inclusió en els cicles de la vida a través de l’oli d’oliva: salut, cultura i mite. Aquesta connexió natural també és present en el projecte «Perception of wine» de Mohsen Hazrati, una experiència de realitat augmentada.
L’exploració de nous formats digitals interactius i inclusius, la telepresència i l’emoció col·lectiva digital són presents en el projecte IMMENSIVA: Oxytocina Machina, una instal·lació artística múltiple i de realitat virtual que connectarà en temps real persones desconegudes separades per milers de quilòmetres, des de Barcelona, Milà, Rotterdam i Linz.
Connectat amb la sostenibilitat, el projecte «TesserIce» aborda la latent i urgent realitat del desglaç dels pols; o com podem apreciar el nostre entorn urbà d’una manera més humana, dins de la complexitat i diversitat que proposa «Theater of Inconveniences».
Tots els projectes artístics —instal·lacions, vídeos i VR— d’Espronceda seran presents digitalment en una galeria virtual a la plataforma Mozilla Hubs, accessible des d’ordinador portàtil o visor de realitat virtual, i disponible a través del Swapcard d’Ars Electrónica.
OBRES
Olea. Crèdits: Solimán López
Olea. Digital-bio codifications. Solimán López. 2021
El projecte OLEA proposa un espai de reflexió i un apropament entre espècies, conceptes, economies, societats i fluxos d’informació que convergeixen en un únic fluid: l’oli d’oliva. Històricament relacionat amb deïtats, abundància, salut, suavitat i or líquid, l’oli d’oliva és el lloc perfecte per acollir altres naturaleses. L’alteració genètica, la seva construcció artificial i la convivència en espais híbrids configuren un nou ecosistema de pensament ètic, religiós, polític i social que, gràcies a aquest projecte, aspira a vincular-se molecularment amb estructures tecnopolítiques, la criptografia i models descentralitzats de pensament i economia. OLEA és un fluid oleic en el qual les propietats d’aquest oli convivien amb la síntesi molecular del codi que dóna vida a una criptomoneda en entorns blockchain. Aquesta hibridació d’espais revela un nou lloc de comprensió. Un futur inesperat en la revolució de les espècies.
Solimán López (SP) desenvolupa la seva producció artística entre el seu estudi a París, França (UAS, Updated Art Studio), i l’ESAT LAB, el departament d’innovació que dirigeix a l’ESAT, Escuela Superior de Arte y Tecnología de València, Espanya.
El seu treball sobre el significat i la naturalesa dels arxius digitals es reflecteix en peces com Harddiskmuseum (un museu d’art en un disc dur), Framed Memory Card, Host-in, Langpath, File Genesis, o obres més recents en les quals els mons virtual i analògic es connecten mitjançant fotogrametria, com a High Meshes.
Perception of wine. Crèdits: Mohsen Hazrati
Perception of wine. Mohsen Hazrati. 2020.
Programa de residències Immensiva
Instal·lació multimèdia que explora la connexió entre l’univers digital i el món físic, prenent com a base el passat cultural de l’Iran i la percepció del vi en la literatura persa, abordant-ho des d’una perspectiva científica i poètica.
Partint de les antigues innovacions iranianes sobre la generació d’electricitat a partir del vi, fa més de 2.000 anys, Hazrati intenta donar forma a una nova manera de percebre el «nèctar dels déus» en l’era digital actual, fent-lo servir per produir l’electricitat necessària per activar i fer funcionar un dispositiu de reconeixement facial. El resultat és un projecte que visualitza la nostra humanitat a través d’una peça híbrida en la qual la reacció electroquímica es tradueix en realitat augmentada i contingut digital.
Mohsen Hazrati és un artista que treballa amb nous mitjans i recerca digital, cofundador de DAHProject. Nascut i criat a Xiraz, una ciutat famosa per la seva literatura, cultura, poetes i jardins, elements presents en tota la seva obra, juntament amb els misteriosos poemes d’Hafiz i Saadi. A través de l’art i els nous mitjans, especialment les experiències de realitat virtual i augmentada, Hazrati cerca noves maneres d’interpretar i actualitzar aquest món místic.
Oxytocina Machina. Crèdits: Sammie de Vries, Mila Moleman, Zalán Szakács, Mathieu Preux, Lucía Redondo
Oxytocina Machina. Sammie de Vries, Mila Moleman, Zalán Szakács, Mathieu Preux, Lucía Redondo. 2021.
Programa de residències Immensiva
L’exploració de nous formats digitals interactius i inclusius, la telepresència i l’emoció col·lectiva digital prenen protagonisme en aquest projecte, que consisteix en una instal·lació artística de realitat virtual múltiple que connecta visitants de tres Gardens (Barcelona, Rotterdam i Milà) i la seu del festival a Linz. A cada ciutat hi haurà una càpsula inflable, un espai segur on l’usuari pot desconnectar-se de la realitat física i accedir a una mena de portal al món virtual. Aquesta experiència lúdica convida el participant a fer servir interaccions i el seu cos per connectar amb les seves contraparts remotes. Una guia virtual en forma de misteriosa partícula inspira i guia els participants cap a aquesta connexió. No obstant això, no es tracta d’un robot ni d’un programari d’intel·ligència artificial, sinó d’un ésser humà real que acaba interpretant un paper en directe dins l’experiència de realitat virtual.
Theater of Inconveniences. Crèdits: Anirudhan Iyengar, Nuño de la Serna Vicente, Dominic Schwab, Helvijs Savickis, Julia Obleitner, Mathieu Preux
Theater of Inconveniences. Anirudhan Iyengar, Nuño de la Serna Vicente, Dominic Schwab, Helvijs Savickis, Julia Obleitner, Mathieu Preux. 2021
Programa de residències Immensiva
Obra de realitat virtual creada col·lectivament que proposa una experiència immersiva centrada en l’observació del complex espai que forma Barcelona, identificat, narrat i reescrit. La instal·lació, que explora el paisatge urbà i les seves escenes quotidianes en un entorn de psicogeografia, examina la influència de l’entorn construït o geogràfic sobre la nostra percepció en un espai completament virtual. Amb aquesta premissa, la ciutat es converteix en un escenari de trobades, actors, accions, escenes sorpresa i visions distorsionades.
L’experiència immersiva consta de tres escenes i paisatges sonors diferents, compostos per fragments construïts i escanejos 3D de façanes, botigues, places, carrers, arquitectures, objectes i persones, que exploren diferents escales i aspectes de Barcelona. El seu objectiu és reflexionar sobre com podem apreciar el nostre entorn urbà d’una manera més humana, basant-nos en el valor i la riquesa de la complexitat i la diversitat.
L’obra connecta Espronceda amb un altre projecte centrat en la posada en valor del patrimoni cultural i social que s’exhibeix a Innsbruck Garden / Bad Ischl.
Tesserice. Crèdits: Clea T. Waite, Max Orozco, Jared Christopher Kelley
TesserIce. Clea T. Waite, Max Orozco, Jared Christopher Kelley. 2021
Programa de residències Immensiva
Basat en el concepte de sostenibilitat, aquest projecte, fruit d’una col·laboració interdisciplinària, ens confronta amb el desglaç dels pols i ens submergeix en aquella realitat latent i urgent que exigeix solucions i canvis profunds. L’obra representa un paisatge mediàtic immersiu en l’hiperespai, que recrea l’espai-temps del gel glacial des de l’interior d’una estructura tetradimensional. Segons els seus autors, és un hiper-poema documental que revela els efectes espaciotemporals del canvi climàtic sobre el gel, viscuts a través d’una experiència individual.
Visualitzar una arquitectura tetradimensional des dels límits del nostre espai tridimensional és un dels majors reptes per a matemàtics i artistes. La majoria de solucions possibles es visualitzen a través d’aquestes arquitectures virtuals. L’acústica del paisatge mediàtic té un paper essencial en l’entorn sensorial de l’experiència, convertint l’obra en un espai navegable de quatre dimensions.
L’obra connecta Espronceda amb un altre projecte centrat en la posada en valor del patrimoni cultural i social que s’exhibeix a Innsbruck Garden / Bad Ischl.