Aquesta recerca lineal, organitzada i fragmentada suprimeix, des de la seva llibertat, les seves pròpies convencions; la contradicció entre els seus propis límits i els límits del llenç els degrada a una mera organització: triades o decretades, les línies i els seus límits rebutgen allò que l’artista n’espera. Aquesta contradicció crea un equilibri que s’articula a través del joc i l’experimentació de les possibilitats de reconfigurar sempre línies rectes, en una possibilitat de ser, sense necessitat d’estar sempre continguda en la mateixa convenció.
Durant les darreres dècades, la recerca d’interseccions entre diferents camps s’ha orientat cap a la relació entre les arts, la vida i l’ésser humà. Es reconeix cada vegada més que els diferents camps de les belles arts contenen coneixements i habilitats necessaris també en altres sectors; la interdisciplinarietat dels llenguatges és imperativa avui dia.
La nostra societat està canviant i la seva transformació proporciona un espai per a noves idees i solucions. Els espais exigeixen límits que permetin la metamorfosi: vivim en temps on els propòsits no estan destinats a una única realitat, sinó a múltiples possibilitats i alternatives que acosten l’artista a l’interès per realitats mutables que mostren la transformació de la línia i el seu desig de transcendir els propis límits. Imposats entre cossos d’obra i sensibilitats que es troben a «Reconfiguracions» amb el trencament del marc que delimita l’espai i representa la vida. L’Andrea mostra un procés creatiu diferent amb les disciplines artístiques, sense que el moviment romangui estàtic en la repetició, sinó amb una recerca en evolució i oberta a noves interpretacions, on l’obra no pot fixar-se de manera convencional i es torna permeable a aquells intents d’expressar i reformular els propis límits de l’artista i la seva pràctica, simbolitzant els límits de la relació de l’ésser humà amb el seu espai, entre una arquitectura estàtica i dinàmica, entre un límit espacial i temporal.
Les parets de l’espai immaterial i material delimiten, separen i alhora posen en contacte el que hi ha dins i fora de qualsevol objecte material físic; és un lloc de contacte a través del qual captem significats i informació que poden implicar-nos amb els diferents sentits.
El lloc i l’entorn on vivim influeixen en com som, però gairebé no mesurem fins a quin punt. Es creu que el lloc és quelcom extern que no opera canvis en la nostra psique i en la nostra vida, però la influència existeix i es genera.
L’objectiu de l’artista amb aquest projecte és trencar simbòlicament la rigidesa de les parets de les nostres vides, de manera que les obres transformen el límit en un element flexible i difús, suavitzant fronteres en una pràctica ambigua entre l’art i l’arquitectura mitjançant la construcció de membranes de comunicació com a resultat de l’articulació i el teixit de diferents elements representatius de la ciutat, l’entorn i la comunitat.
RECONFIGURACIONS se situa en un viatge de nous significats que es proposa generar una nova identitat possible: una identitat nòmada, mòbil i fragmentada, on el tot és quelcom més i diferent que la suma de les seves pràctiques i del sentir i viure.
