Dijous, 13/12 @19h30
Naturgemälde Antropocènic
Reflexions sobre la nostra relació amb la natura
Vivim en una era que recorre a un neologisme —Antropocè— per definir-se a si mateixa; un període geològic determinat per l’impacte de la intervenció humana sobre els diferents ecosistemes del planeta. En els darrers segles, hem estat guiats per una polarització persistent entre ciència i humanitats, evolucionant així cap a una fragmentació i especialització de la primera, i una pèrdua de límits de les segones, caient en una deriva que relega l’essencial en favor d’un capitalisme tecno-científic.
Aquest present particular exigeix un despertar conscient i urgent sobre la salut del nostre planeta i la vida que acull, així com un nou enfocament respecte a l’entorn cada vegada més exhaurit i individualista al qual pertanyem.
Davant aquesta manca de perspectiva sobre la relació destructiva que hem adoptat amb la natura, que podria fins i tot desembocar en una sisena extinció massiva (o humana), necessitem recuperar el Naturgemälde. Un concepte alemany intraduïble que la ment visionària d’Alexander von Humboldt va lliurar al món sencer a finals del segle XVIII. Aquest terme significa ‘pintura de la natura’, però també implica un sentit d’unitat que entén la natura com un tot interconnectat on tots els seus elements són igualment essencials.
Aquesta exposició aspira a esdevenir un espai de narració, retrobament i reflexió a través de l’art del collage, que construeix un pont entre el vast cosmos líric-científic de Humboldt i la interpretació creativa que De los Pájaros en fa.
Mostres encapsulades que ens transporten a l’origen dels museus d’història natural o wunderkammers; paradoxes formals; composicions estètiques experimentables empíricament; les influències de Humboldt en altres ments extraordinàries. Tot plegat ens ofereix, des d’una perspectiva intensa i sublim, un recorregut necessari que proporciona una aproximació al Naturgemälde.
Un Ultimàtum Visual! Una oportunitat per enfrontar-se a una hipotètica i descarada Sisena Extinció induïda per un excés d’egocentrisme, així com la possibilitat d’assolir una perspectiva equilibrada sobre la relació natura-humanitat, retornant la primera al seu lloc legítim i entenent la segona com una espècie comuna entre moltes altres.
Pablo Pérez Palacio