Xerrada preliminar de l’artista el 20 d’octubre a les 18h30.
Inauguració el 20 d’octubre a les 19h30.
Exposició del 19 d’octubre al 19 de novembre.
Un projecte de Valerio Muscella comissariat per Laura Carnemolla
Haraket (AFI: haɾe’cet; Tipus: substantiu) = moviment, entès tant com a desplaçament físic com a llibertat de pensament.
Turquia acull actualment més de tres milions de refugiats, procedents majoritàriament de Síria. Viuen en allotjaments temporals, cases abandonades i campaments improvisats, amb l’esperança d’embarcar algun dia cap a Grècia per arribar al nord d’Europa.
Però a mesura que passen els mesos, la integració es converteix en una il·lusió i l’idioma, en una barrera. Per als homes és gairebé impossible trobar una feina legal. Les dones cuiden els fills petits i la llar. Privats del dret a estudiar, els fills més grans es converteixen en blancs fàcils d’explotació. Acaben treballant entre 8 i 12 hores diàries, sis dies a la setmana, cosint botons i cremalleres, tallant teles i vores en edificis abandonats sense lavabos, ni normatives de seguretat ni protecció. Guanyen 15 euros al dia. Tenen entre vuit i setze anys.
Dels refugiats sirians que viuen a Turquia, 960.000 són nens en edat escolar; el 2016/17, 524.000 estaven matriculats en educació formal a primària i secundària. Més de 400.000 nens refugiats sirians que viuen a Turquia no van a l’escola.
El govern va adoptar una política important el setembre de 2014 que concedeix formalment als nens sirians accés a les escoles públiques, però per a moltes famílies sirianes persisteixen obstacles pràctics. Molts nens sirians no poden assistir a les escoles públiques turques a causa de la barrera idiomàtica i la manca de suport en llengua turca per a parlants no natius. D’altres pateixen assetjament i dificultats d’integració social que porten els alumnes a abandonar els estudis o que els dissuadeixen de matricular-se. Algunes famílies sirianes no disposen d’informació precisa sobre els procediments de matriculació.
A Turquia el treball infantil no és cap secret: la llei prohibeix el treball infantil fins als 15 anys i fins als 18 per a feines perilloses. Un informe de l’ONU del 2015 especifica també que a Turquia treballa el 5,9 % dels nens d’entre 5 i 14 anys. El desembre de 2015, l’ONG Business and Human Rights Resources va denunciar que proveïdors turcs de diverses marques de moda (entre d’altres: Burberry, Adidas, Marks & Spencer) feien ús de mà d’obra infantil i els va instar a actuar-hi. Tanmateix, només H&M i Next van respondre al qüestionari: ambdues marques van reconèixer haver identificat menors a les seves fàbriques turques.
_____________
Aquesta exposició forma part del DOCfield Barcelona
Festival de Fotografia Documental.
Més informació a:
____
Moltes gràcies al nostre col·laborador SilentSystem
