Espronceda presenta
EPISTAXIS
d’Eric Bocanegra
Exposició de pintures
Inauguració el dijous 23 de març, 19h30
Exposició del 24 de març al 4 d’abril de 2017
Eric Bocanegra és un artista d’ascendència sueca, criat i format a Barcelona. Tot i que la seva carrera s’ha desenvolupat principalment en aquesta ciutat, també ha col·laborat amb galeries i centres d’art d’altres ciutats europees com Berlín, Estocolm i Gotemburg. Recentment va ser seleccionat per participar a la Fira d’Art Contemporani Art Madrid.
Pintor d’història vital inestable i turbulenta, Eric Bocanegra és l’autor d’una obra fosca, amb un sentit de l’humor particular, molt personal i inconfusible, sens dubte una de les més interessants de l’escena artística actual.
La llavor del seu procés creatiu resideix en la seva incansable recerca introspectiva, en l’extrema sensibilitat amb què viu cada experiència i en una obsessió gairebé morbosa pel llenguatge, l’inefable i l’irrepetible. Tot plegat dona lloc a un fascinant món de personatges solitaris i multiformes, fixats una vegada i una altra sobre la superfície pictòrica, com una lleugera empremta a la retina. Un món que li permet construir, en l’atmosfera hermètica del seu taller, un sentit imprescindible per sobreviure a l’absurditat de la realitat, la seva realitat.
EPISTAXIS
Pel que fa a aquesta exposició i al seu nom, Eric Bocanegra és coherent amb el seu propi discurs i prefereix no donar explicacions: no vol limitar les possibilitats expressives de la seva obra ni determinar la llibertat emocional de l’espectador amb paraules.
L’única pista que podem oferir és la que proporciona el diccionari:
Del grec Ἐπίσταξις epístaxis, un degoteig, equivalent a epi- epi- + stag-, arrel de stázein degotejar, caure + -sis -sis
1. sust. hemorràgia nasal, epistaxi
La plena llibertat creativa que Espronceda li atorga i l’extraordinari nivell expressiu assolit per l’artista fan d’EPISTAXIS la seva exposició més rellevant fins ara.
El dijous 23 de març a les 19h30, Espronceda, Centre d’Art i Cultura de Barcelona, inaugura l’exposició EPISTAXIS de l’artista Eric Bocanegra. Es tracta d’una mostra de pintures a l’oli i una selecció de serigrafies pertanyents a la seva obra més recent. El visitant que s’acosti a Espronceda entre el 23 de març i el 4 d’abril tindrà l’oportunitat d’endinsar-se en les entranyes de l’imaginari de Bocanegra.
Text crític:
Consciència aïllada
Dur a terme un acte comunicatiu implica una adaptació a certs patrons lògics característics del llenguatge triat en cada cas. Podríem fins i tot afirmar que el llenguatge té tendència a parlar malgrat el subjecte i que, en fer-ho, la capacitat comunicativa del parlant queda inconscientment dissolta. El llenguatge parla i, així, silencia el subjecte. Aquesta auscultació del medi comunicatiu és una part essencial de l’obra d’Eric Bocanegra. Una intensa conversa del nostre artista amb el seu medi fa possible el procés introspectiu a través del qual assoleix el seu espai d’expressió. Al mateix temps, s’estableix un paral·lelisme entre aquesta pràctica i la ubicació del subjecte en la societat. En la seva obra contemplem la distància entre els personatges i l’agressiu medi comunicatiu social del qual formem part avui dia.
La projecció de personatges sobre traços simples i el seu joc amb la puresa dels colors possibiliten un accés controlat a la seva expressió; una expressió que aspira a comunicar-se a través dels fonaments sensitius i la creació de símbols inherents. La cuidadosa selecció del material de treball té com a conseqüència un resultat intens en forma de textures i brillantor, innats a l’entorn configurat en cada obra.
A través d’un procés de profunda introspecció, Eric Bocanegra identifica els seus propis traços amb allò que vol mostrar, i en això trobem la clau del seu èxit expressiu, ja que apel·la al que no és circumstancial de tot subjecte per generar la distància entre l’espectador i el món que l’envolta. Mitjançant el retrat de personatges, l’espectador és conduït cap a l’estranyesa, cap a una part inaudita de l’existència, aquell aïllament dins la cultura que el porta a connectar amb les subtileses de la consciència i la commoció.
Aquest procés no manca de violència i una certa monstruositat, la mateixa amb què la consciència queda obstruïda en els murs de la decadència.
Rafael Ortiz Izco
