ENTRADA GRATUÏTA AQUÍ
Josechu Tercero presenta sota el títol El Pajonar una aproximació en forma d’homenatge al món de les construccions de pedra seca en entorns rurals, des de diferents espais de creació plàstica i visual. La seva inquietud i curiositat naturals el porten a investigar els entorns rurals semiabandonats de la terra dels seus avantpassats, La Manxa, per trobar símbols, icones, traces d’un passat no gaire llunyà respecte als usos que, de les pedres i la terra, feien els seus antics habitants. També per descobrir altres possibilitats expressives que fins ara restaven en un segon pla dins de la seva producció artística. I és en aquest moment que l’artista sent la necessitat d’ampliar horitzons creatius i mostrar-los sense complexos.
Pintures a l’oli sobre tela en blanc i negre de gran format, dibuixos de grafit de diferents duretats, 6 fotografies analògiques en B/N, una fotografia digital de gran format, una videoinstal·lació en relació amb algunes de les pintures amb 4 petits vídeos projectats a la part posterior de les parets, convertides literalment en escultures murals.
Aquesta vegada compta també amb la participació de dues obres de l’artista Nathalie Rey, amb qui col·labora regularment des de fa temps, documentant fotogràfica i videogràficament la performance Shipwreck III realitzada per ella mateixa a l’enclavament geogràfic dels murs, com indica el títol de l’exposició, a l’Arroyo del Pajonar a la província d’Albacete. Al seu torn, els elements principals de la performance es mostren en forma d’instal·lació en diàleg amb la pintura, petits recipients de plàstic motiu de preocupació mediambiental. Una crítica poètica de l’acció contaminant de l’ésser humà al voltant de vestigis del passat.
Petites construccions en forma de murs rectes o lleugerament corbats com a protecció del vent i el fred tant per als antics pagesos, caçadors i els animals que feien servir per llaurar la terra. Cabanes o, com les anomenen a la zona, Cucus de falsa cúpula i petita entrada. Majanos, construccions còniques com a fites del territori. Totes construïdes amb les mateixes pedres que podien extreure’s amb l’arada per facilitar les tasques agrícoles —que s’apilaven de diferents maneres als marges de les terrasses— i que, alhora, s’empraven per construir les seves humils cases als pobles. Elements que són una part intrínseca del paisatge rural no sols d’aquella regió, sinó de qualsevol altra en procés de degradació i abandonament. Homenatge a aquests elements oblidats, plens d’història, poesia i a mig camí entre escultures, arquitectures, tòtems màgics, restes arqueològiques i autèntiques construccions eternes de la memòria.
El Pajonar és una exposició multidisciplinària que es pot veure a l’Espronceda Institute of Art & Culture de Barcelona de l’11 al 18 de març de 2021. Una mostra tan variada, clara i directa en la forma com plena de subtileses i missatges ocults…
La poètica de l’humil i l’abandonat. La poètica de la resistència.
«No vaig poder evitar pensar que, en aquells petits murs, el meu pare, quan era nen, podia jugar a fet i amagar o fins i tot somiar amb una vida millor. Més aviat, buscava menjar… I llavors no va morir de gana ni de fred, perquè els miracles existeixen i perquè el seu desig de viure era més fort. Gràcies, pare.»
José Luis García Tercero
[supsystic-gallery id=5 position=center]