L’obra neix de la sensibilitat de reconèixer, en cada cosa, l’extrema fragilitat de l’existència i la seva inherent transitorietat.
En aquesta obra tot coexisteix, però no com una fusió d’oposats sinó com un apropament perquè la poesia i la vida s’entrelacin fins al punt de gairebé no distingir-se.
Món oníric, paisatges d’humanitat amb més interès en el ser.
Siuro
_________
Siuro és un artista de sensacions i missatges les referències del qual inclouen la literatura i, especialment, la poesia, de la qual s’inspira per crear mons imaginats que apel·len a l’essència dels éssers humans i les seves necessitats primàries: allò que és inexplicable però ens explica com a humans i la nostra relació amb la natura i el cosmos.
L’exposició presentada a Espronceda recorre la seva trajectòria dels últims dos anys, on Siuro mostra el diàleg resultant entre els temes de les seves pintures. Aquesta tensió és el fil conductor que travessa el conjunt de la seva obra, on la bellesa, l’esperit i l’harmonia es troben al llenç amb temes oposats i, alhora, complementaris com la foscor, la matèria i la mort. L’exposició convida al silenci per reflexionar sobre una obra artística que elabora idees que es materialitzen i es relacionen entre elles. Per a l’artista, l’art és una manera d’apropar-se al seu ésser interior.
Recentment instal·lat a Barcelona des de la seva Mallorca natal, Siuro exposa les seves últimes obres a Espronceda, on expressa la seva necessitat de bellesa i explora, a través de pigments, emocions i transformació constant.
Maribel Navarro
