20.12.2017
19h > 21h
Després del gran èxit de la nostra última exposició, Crosswords, vam decidir ampliar-la tornant-la a les galeries d’Espronceda per a un esdeveniment especial el 20 de desembre. El crític i comissari d’art Juanjo Oliva moderarà una taula rodona per debatre les obres i el concepte de l’exposició Crosswords i els seus autors. La majoria dels artistes també seran presents al debat.
L’entrada és gratuïta però subjecta a disponibilitat d’aforament. Vine aviat i gaudeix d’un vespre que estimularà la teva ment.
A continuació, algunes reflexions de Juanjo sobre el seu enfocament per a la taula rodona.
Un cop revisats els conceptes dels deu artistes participants he observat que tots, d’una manera més o menys evident, vertebren la seva obra entorn al tema Nominal i/o el tema Universal.
El Nominal i l’Universal és un conflicte que arrenca de les escoles escolàstiques de l’Alta Edat Mitjana on es planteja, d’una banda, si cal esbrinar si en realitat les nostres idees tenen valor objectiu en la realitat o són només mers conceptes convencionals; aquesta és la doctrina nominalista defensada per Roscelí, qui, a més, assenyala que les coses de la mateixa espècie només tenen en comú el nom. En aquest context es dona també la visió Universal defensada per S. Anselm, qui es limita a determinar que els predicats generals són vàlids per concloure la idea.
A causa dels matisos que ofereix ‘Crosswords’, a causa de les seves veus, m’ha semblat oportú observar, des de la distància, aquestes dues visions d’un món, el de l’Edat Mitjana tan convuls i confús però que, tanmateix, ens serveix com a recurs per graduar la contemporaneïtat, com i de quina manera ens entenem en relació als altres i també en relació a nosaltres mateixos.
El mots encreuats, amb les seves idees o conceptes tangencials units tan sols per una sola lletra, ens permeten visualitzar un element: ‘el laberint’, espai situat en determinades catedrals gòtiques i que representa l’esforç per trobar la sortida a través d’una sèrie d’obstacles, de vegades abismes que han de ser superats per fluir cap a la resolució final del nus.
Uns mots encreuats és una mena de laberint i en aquest els artistes que conformen ‘Crosswords’ han considerat que han de ser escoltats malgrat que la trobada entre les mateixes veus sigui una trobada tangencial. En realitat el que importa és la solució airosa del conflicte plantejat pel mateix format i pels termes encaixats en ell.
En un exercici de complicar les coses he volgut, per a aquesta xerrada, relacionar el laberint i els mots encreuats amb el cercle, figura que fluctua entre l’estancament o la feliç conclusió d’una proposta, el seu tancament, la seva conclusió que, d’altra banda, és tornar a començar, un reinici, un bucle.
El cercle, sigui quina sigui la seva interpretació, és concebut per molts dels nostres creadors com a cova. Una cova primigènia que, tanmateix, mai no arriba a ser abandonada del tot, indicant-se d’aquesta manera el pas tímid o poc iniciat del creador que l’habita. El nominal més recalcitrant es troba enclaustrat en la línia, línia tancada que impedeix que es produeixi l’horitzó multicultural o intercultural, sigui aquest, o no, una ficció o una majúscula confusió.
La meva participació el dia 20 serà la de moderador d’un cercle amb voluntat d’obertura gràcies a la participació directa de cadascun dels creadors, previ una breu anàlisi dels punts que aquí s’han assenyalat. Passaré a interpretar les línies conceptuals i plàstiques dels artistes, intentant centrar les meves observacions des dels conceptes Universal i Nominal afegint-hi els matisos aportats per cadascun dels artistes participants. Posteriorment donaré pas a interpel·lacions directes obra/autor que facilitin la fluïdesa de la xerrada.
Juanjo Oliva
Crític i comissari d’Art