Inauguració ‘Leftovers’ de Grazia Amendola, 26 nov

Leftover és el residu, el rebuig, les restes després d’un àpat consumit o quan el mercat tanca i les seves parades són desmuntades i bolcades. Leftover és el que queda, el que porta l’experiència d’un fragment de temps. Grazia Amendola va decidir trobar-se amb Barcelona als seus mercats locals, parlant amb els venedors, observant com es disposen fruites i verdures per resultar el més apetibles possible i com la configuració d’aquests llocs evoca la geometria quadriculada de la ciutat. El mercat és el lloc de trobada i intercanvi per excel·lència, travessat per diferències i costums quotidianes. El mercat com a espai d’interacció social i negociació, així com en la seva extensió econòmica, és el centre d’aquest projecte site-specific per al centre Espronceda, on l’artista va realitzar el seu període de residència, presentat com una recerca oberta. Sorolls i veus gravades entre les parades penetren a l’exposició, introduint la visió d’una gran instal·lació fotogràfica. La tècnica enganya l’espectador en donar l’aparença d’una radiografia estesa de fruites rebutjades, detenint-se en realitat a la superfície, a la pell. Left#1, caient verticalment des de dalt, es recolza al terra de la primera sala i, en permetre a l’espectador aproximar-se, deixa que el cos es reflecteixi a la superfície opaca i reflectant, fonent-se amb els objectes retratats. Rebujos i elements residuals habiten l’espai expositiu, traces del mercat, en un temps suspès, ambigu i similar al que ocorre quan la venda ha acabat o està a punt de començar. A la gran sala central, dues intervencions escultòriques, unides pel material i la tensió vertical, dialoguen des dels extrems, mentre el centre queda buit perquè el visitant el recorri. Left#2 és una arquitectura precària de caixes de fusta reciclades, disposades com les deixen els venedors en buidar-les o just abans d’usar-les. Amb la seva estructura de torre, evoca l’apilament d’embalatges i transports del comerç minorista a gran escala, fent referència a la sobreproducció, una de les principals causes del malbaratament. Left#3 reutilitza un material procedent del magatzem d’Espronceda. Un tauló d’andami de fusta bolcat, recolzat a la paret, està gravat amb un vers del poeta el nom del qual dóna títol al centre cultural.

Durant molt de temps l’artista ha reflexionat sobre els aliments i les economies relacionades, com a forma de control social, exposats a regulacions i normes que sovint s’allunyen tant del sentit comú com del sentit de la gana. Llibertat, desig i treball coexisteixen en el vers seleccionat, obrint reflexions sobre el control alimentari —de la llavor a la gran distribució— i sobre la mà d’obra com a forma d’esclavitud contemporània. Les intervencions d’Amendola intercepten i recuperen les traces d’aquells gestos humans constitutius del mercat: en la recollida de caixes de fusta, en les fruites descartades al final del dia per no ser prou belles per vendre’s, en les mans dels seus treballadors que l’artista fixa mitjançant els motlles de guix de Left#4. El mercat és abans que res un lloc de treball, un espai de micro i macroeconomia, travessat per qui va aprendre a fer-se amb les últimes fruites rebaixades en tancar el dia i per qui carrega i ven grans farcells. Durant anys, l’obra d’Amendola ha investigat la relació entre els cossos i les formes biològiques, observant l’ésser humà com a part d’un ecosistema i posant l’accent en les seves accions i visions, sovint inconscients però no exemptes d’efectes. També Left#5, la instal·lació ubicada a la sala més petita, al·ludeix al gest humà sobre l’entorn. Un vidre de finestra connecta els dos espais, permetent únicament la visió de munts de terra al terra d’un espai sobreescalfat, la variació tèrmica del qual no tan sols provoca una experiència estranyant en qui el travessa, sinó que fa suar el vidre i impedeix una visió nítida. L’última sala s’obre a la part superior de la central, des d’on la visió tan sols es permet parcialment; de fet, està prohibit a l’espectador pujar-hi i accedir-hi. És possible distingir un paper pintat de colors que cobreix les parets: a Left#6, les geometries repetides de fruites i verdures creen un patró decoratiu que es converteix en una aparent excentricitat estètica amb clara reminiscència de l’estil floral local. Aquesta refinada ambigüitat qüestiona la possibilitat de l’artista d’actuar sobre contextos i problemàtiques crucials, com el malbaratament i el control alimentari mundial. Deliberadament, Amendola presenta —com sovint— una visió formal que s’atura en l’evidència, amb l’objectiu d’obrir un espai lliure per al pensament, cap al qual el primer pas és una atenció necessària i discriminant que exigeix una voluntat obstinada de mirar més enllà de la parada del mercat o dels expositors del supermercat. En aquestes obres, l’artista disposa contínuament obstacles a la visió i alhora mostra repetidament elements trobats durant la seva recerca, reportant en part la seva experiència d’impossibilitat, durant la residència, d’accedir a la part posterior dels mercats, als espais dedicats als residus. Permisos, formularis i procediments en línia semblen necessaris per poder observar i entendre com es tracten els residus dels mercats de Barcelona, sense èxit. El residu orgànic es converteix llavors —gairebé irrònicament— en un material inestimable.