![\"Promotional](\"https:\/\/staging.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/5-1-jpg.webp\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ens complau presentar la 6a edici\u00f3 del Premi d’Art amb la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Brussel\u00b7les i la 1a edici\u00f3 del Premi d’Art amb la Facultat de Belles Arts de Barcelona.<\/p>\n
Inauguraci\u00f3: 26.07.2022 19:30h<\/strong><\/p>\n L’exposici\u00f3 col\u00b7lectiva es presentar\u00e0 amb motiu del circuit d’art contemporani Art Nou. El Premi Espronceda ERBA-ESA, sota la direcci\u00f3 de Savina Tarsitano en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el director de l’acad\u00e8mia de Brussel\u00b7les Enzo Pezzella, arriba a la seva 6a edici\u00f3 com a projecte pilot per crear noves aliances en el m\u00f3n de l’art i investigar la necessitat del temps de reflexi\u00f3 i recerca per a artistes emergents, donant-los temps per trobar el seu llenguatge art\u00edstic sense les influ\u00e8ncies del mercat de l’art ni pressions externes.<\/p>\n El premi pret\u00e9n actuar com a pont entre el m\u00f3n acad\u00e8mic, el centre d’art i les galeries, per reflexionar conjuntament sobre la necessitat d’una major col\u00b7laboraci\u00f3 tant en la qualitat dels projectes com per potenciar la col\u00b7laboraci\u00f3 i els valors humans.<\/p>\n El projecte amb la Universitat de Belles Arts de Barcelona va n\u00e9ixer gr\u00e0cies a l’\u00e8xit assolit amb la Universitat de Brussel\u00b7les. L’exposici\u00f3 \u00e9s un exemple de col\u00b7laboraci\u00f3, on els joves artistes es van enfrontar a ells mateixos, a l’espai i al seu propi llenguatge art\u00edstic. Les obres creades van n\u00e9ixer d’una interacci\u00f3 amb la ciutat i el lloc, on els 4 artistes han creat noves obres desafiant-se a ells mateixos amb l’elaboraci\u00f3 de nous conceptes. El projecte est\u00e0 comissariat per Savina Tarsitano.<\/strong><\/p>\n \u00abOn the Flip Side\u00bb presenta obres de: Aliz\u00e9e Loubet, Emir Gomez Farah, Juliene Lousson & Teresa W.<\/strong><\/p>\n L’art es q\u00fcestiona a si mateix, cerca, crea vincles amb el m\u00f3n exterior, la societat, l’invisible i la consci\u00e8ncia. El que observem i vivim cada dia \u00e9s percebut per l’artista com un moment d’espera, contemplaci\u00f3, observaci\u00f3, reflexi\u00f3, cr\u00edtica i creixement intel\u00b7lectual. No hi ha respostes, nom\u00e9s preguntes. L’exposici\u00f3 \u00abOn the Flip Side\u00bb ens porta a explorar els quatre mons paral\u00b7lels i infinits, les diferents mirades que observen la realitat, a ells mateixos, el seu propi inconscient, el territori amb una percepci\u00f3 \u00fanica, amb una imatge tridimensional, una superposici\u00f3 de pensaments i preguntes. Les realitats es multipliquen infinitament per conduir l’espectador al laberint de l’inconscient, l’invisible i els problemes socials. Els quatre artistes emergents creuen els l\u00edmits del seu \u00e9sser, desafiant el cansament i la seva zona de confort per sortir amb la seva consci\u00e8ncia i visi\u00f3 sense por ni l\u00edmits, anant m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres: aix\u00f2 \u00e9s el que necessita l’art, ser visionaris, narrar el que els altres no veuen, transformar un element quotidi\u00e0 en una hist\u00f2ria, una pregunta, un somni, una m\u00e0quina del temps, un monument en una reflexi\u00f3, un territori en una identitat. Com va dir Edgar Degas: \u00abL’art no \u00e9s el que veus, sin\u00f3 el que fas veure als altres\u00bb.<\/span><\/p>\n Estem envoltats de s\u00edmbols, objectes que narren la identitat d’un lloc, que ens porten de tornada a la inf\u00e0ncia, que ens porten a desafiar la societat amb la seva tecnologia, els l\u00edmits del nostre \u00e9sser, per\u00f2 amb la llibertat d’expressar la nostra pr\u00f2pia opini\u00f3. Com va escriure Salvador Dal\u00ed: \u00abL’art est\u00e0 fet per pertorbar, la ci\u00e8ncia per tranquil\u00b7litzar\u00bb.<\/span><\/p>\n L’obra d’Aliz\u00e9e LOUBET<\/b> obre el di\u00e0leg sobre la identitat d’un territori, en particular el de Barcelona. Un simple balc\u00f3, una cortina, un element com\u00fa a la Mediterr\u00e0nia, es converteix per a l’Aliz\u00e9e en un moment de descoberta i q\u00fcestionament no nom\u00e9s del territori i la cultura de Barcelona, sin\u00f3 del concepte d’identitat i independ\u00e8ncia, portant-lo al m\u00f3n del futbol, entre els colors d’una bandera catalana, una tenda al balc\u00f3, fins a una pilota que cont\u00e9 la identitat no nom\u00e9s d’un lloc sin\u00f3 de tota una cultura. Un camp de futbol que es transforma en un lloc de di\u00e0leg, d’integraci\u00f3 social on s’enderroquen fronteres. Es deixa transportar pel territori, cap a les zones portu\u00e0ries, en zones frontereres entre centre i perif\u00e8ria, per desmantellar i reconstruir les fronteres, preguntant-se sobre la cohesi\u00f3 de les cultures i la identitat amb un colorit mosaic de traces de pilotes. Mentre que l’obra de <\/span>Juliane Lusson<\/b> ens endinsaen l’arquitectura i la cultura. Observa el territori des d’un altre angle: el del monument, transformant-lo en mat\u00e8ria de reflexi\u00f3 i recerca. Els monuments tamb\u00e9 reflecteixen la identitat, el mirall de la grandesa de l’home, creant fronteres i dist\u00e0ncies entre l’home i el lloc. La Juliane no nom\u00e9s desafia les seves pr\u00f2pies fronteres sin\u00f3 les monumentals, tornant el monument a una dimensi\u00f3 humana, capturant-lo, reformulant-lo, engabiant-lo, reduint les seves dimensions per voler aturar el temps, frenar la carrera de l’home i de la pr\u00f2pia vida a trav\u00e9s d’imatges i relats po\u00e8tics. No destrueix la bellesa sin\u00f3 que la recompon, l’acompanya amb elements visuals, figures lluminoses de la natura, po\u00e8tica de l’exist\u00e8ncia alternant miniatures i colors, com en un m\u00f3n de conte de fades on tot \u00e9s encara possible. Per contra, l’obra d’<\/span>Emir G\u00f3mez Farah<\/b> desafia la tecnologia, l’inconscient i l’invisible a trav\u00e9s dels materials, l’\u00fas de la imaginaci\u00f3 i dels elements naturals que ens porten a una dimensi\u00f3 paral\u00b7lela on tot es transforma. On cada forma es modela amb el seu propi inconscient i imaginaci\u00f3, aquesta \u00faltima gaireb\u00e9 oblidada, sense estar influenciada per un m\u00f3n bombardejat d’imatges i alteracions de la realitat. Per aix\u00f2, l’Emir gaireb\u00e9 desafia la tecnologia, per\u00f2 amb un di\u00e0leg i no amb una negaci\u00f3, estenent la m\u00e0 per endinsar-se en el m\u00f3n virtual de cadascun de nosaltres. Ens parla de l’espiritualitat i la tridimensionalitat d’un objecte, de la gravetat de l’espai sense l\u00edmits temporals del nostre pensament, una instal\u00b7laci\u00f3, una roca que es converteix en un lloc no nom\u00e9s per a l’admiraci\u00f3 sin\u00f3 per al cansament de la nostra pres\u00e8ncia, un selfie amb nosaltres mateixos.<\/span><\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/staging.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/collective-exhibition-on-the-flip-side-5-1-1-300x158-jpg-1.webp\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/staging.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/collective-exhibition-on-the-flip-side-296017364-489496593175740-5287988700512343903-n-300x200-jpg-2.webp\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/staging.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/collective-exhibition-on-the-flip-side-296005299-489496583175741-2943084596989884338-n-300x200-jpg-3.webp\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/staging.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/collective-exhibition-on-the-flip-side-295641354-489496679842398-2945158878310389589-n-300x199-jpg-4.webp\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/staging.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/collective-exhibition-on-the-flip-side-295612906-489496663175733-5704013925421614167-n-300x200-jpg-5.webp\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/staging.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/collective-exhibition-on-the-flip-side-295611198-489496713175728-1804711702816863474-n-300x200-jpg-6.webp\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/staging.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/collective-exhibition-on-the-flip-side-295563928-489496703175729-237552790025429613-n-300x200-jpg-7.webp\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"