![\"\"](\"https:\/\/staging.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/el-mar-la-mer-flyer-faceboook-event-1-1-scaled.webp\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Exposici\u00f3 de l’artista Nathalie Rey comissariada per Olga Sureda<\/p>\n
Dates<\/strong>: del 26 de novembre al 5 de desembre de 2020<\/p>\n Inauguraci\u00f3<\/strong>: 26 de novembre a les 18h fins a les 21h. Reserva a Eventbrite.<\/p>\n Horari de galeria<\/strong>: de dimarts a diumenge | 16.00 – 20.00<\/p>\n <\/p>\n A el mar \/ la mer<\/em>, diversos temes recurrents en l’obra de Nathalie Rey \u2014com la imaginaci\u00f3 infantil, el naufragi ent\u00e8s com a frac\u00e0s, la den\u00fancia de la societat de consum contempor\u00e0nia i les cat\u00e0strofes mediambientals causades pels \u00e9ssers humans\u2014 s’entrellacen amb un fil conductor clar: el mar. Diverses obres que componen l’exposici\u00f3 evoquen els records d’inf\u00e0ncia de l’artista al poble de la seva \u00e0via a Belle-\u00cele-en-Mer, una illa davant la costa atl\u00e0ntica del nord de Fran\u00e7a. \u00c9s el cas de La Danza de Los Ahogados<\/em> i Tas No.10<\/em>, dues instal\u00b7lacions en les quals l’artista utilitza objectes trobats a la casa de la seva \u00e0via \u2014com ara armilles salvavides i bitlles amb forma de ping\u00fc\u00ed\u2014 i els records i les hist\u00f2ries que contenen per al\u00e7ar la veu contra les trag\u00e8dies socioambientals. Per a Nathalie Rey, el mar tamb\u00e9 reflecteix els efectes irreversibles del canvi clim\u00e0tic i les conseq\u00fc\u00e8ncies de la petjada humana en el medi ambient a trav\u00e9s del consum de pl\u00e0stic. Aix\u00f2 \u00e9s el que ens explica en el seu projecte Naufragio<\/em> (2012-2020), que va n\u00e9ixer despr\u00e9s de llegir la not\u00edcia sobre dotze contenidors de c\u00e0rrega que van caure a l’aigua durant una tempesta a l’Oce\u00e0 Pac\u00edfic, un dels quals contenia milers de joguines de bany infantils que van quedar flotant i contaminant el mar durant anys. Aqu\u00ed, l’artista recrea part d’aquesta aventura amb una instal\u00b7laci\u00f3 d’\u00e0necs de goma en una platja del Maresme que captura en una s\u00e8rie de fotografies (Shipwreck I<\/em>, 2012). Nathalie Rey tamb\u00e9 exposa una variant (2019) d’aquest projecte, composta per centenars d’aquests \u00e0necs de pl\u00e0stic, per\u00f2 aquesta vegada apilats dins d’una banyera a punt de desbordar-se, que es pot entendre com una met\u00e0fora del mar i la societat de consum amb un gui\u00f1o al m\u00f3n dels nens, pur i implacable alhora. Amb Shipwreck III<\/em> (2018-2020), Nathalie Rey ha iniciat un altre proc\u00e9s actiu de transformaci\u00f3 a la natura, aquesta vegada no basat en esdeveniments com el naufragi d’\u00e0necs de goma o ous Kinder, sin\u00f3 creant la seva pr\u00f2pia narrativa. Rey contamina simb\u00f2licament diferents paisatges amb el mateix material que denuncia: el pl\u00e0stic. L’artista interv\u00e9 aix\u00ed volunt\u00e0riament en els diferents escenaris, dispersant centenars de pots de pl\u00e0stic de colors i creant un paisatge que atreu visualment la mirada de l’espectador per\u00f2 que, en definitiva, denuncia la cruesa de la realitat.<\/p>\n Les obres d’aquesta s\u00e8rie mostrades a l’exposici\u00f3 il\u00b7lustren intervencions realitzades aquest any (2020), algunes de les quals van ser documentades en fotografies impreses en llen\u00e7 de vinil, com Cap de Grills<\/em> a la Costa del Garraf i Port Skeul<\/em> a l’illa de la seva \u00e0via, i d’altres documentades en v\u00eddeo, com podem veure en l’acci\u00f3 que va tenir lloc a Belle-\u00cele-en-Mer, donant al v\u00eddeo el seu t\u00edtol (Belle-\u00cele-en-Mer<\/em>). Una acci\u00f3 que consisteix no nom\u00e9s a dispersar pl\u00e0stic, sin\u00f3 tamb\u00e9 a recollir-lo despr\u00e9s, amb el desig de despertar consci\u00e8ncies i donar exemple. Nathalie Rey treballa actualment en altres ramificacions del seu proc\u00e9s art\u00edstic, com a Donnant 1<\/em> (2020), una impressi\u00f3 en blanc i negre en una caixa de fusta i metacrilat en la qual l’artista interv\u00e9 en el medi fotogr\u00e0fic en lloc de directament en el paisatge. Clavant xinxetes de colors que remeten a ampolles de pl\u00e0stic en les fotografies en blanc i negre, Rey refor\u00e7a tamb\u00e9 el contrast entre el natural i l’artificial. Tot i aix\u00f2, la s\u00e8rie fotogr\u00e0fica La Balsa de Santa Susanna de Vilamajor<\/em> (2020), un projecte que desenvolupa amb l’artista Enric Maur\u00ed i en el qual una vegada m\u00e9s \u00abcontamina\u00bb el paisatge \u2014aquesta vegada no amb pots de pl\u00e0stic, sin\u00f3 amb alguns dels seus objectes fetitxe, com \u00e0necs de goma o peluixos\u2014. Composta per cinc impressions en color, tant aquesta s\u00e8rie com Donnant 1<\/em> al\u00b7ludeixen a llocs que l’artista ha visitat i que tenen significat per a ella. A el mar \/ la mer<\/em>, el mar es converteix en un leitmotiv agredol\u00e7, com el pas de la inf\u00e0ncia a l’edat adulta, o la hist\u00f2ria de la humanitat, amb els seus aven\u00e7os i alhora les seves desgr\u00e0cies. Nathalie Rey, una artista conscient de l’\u00e8poca en la qual viu, proposa aix\u00ed nous camins de transformaci\u00f3 que ens inviten a concebre el m\u00f3n des de l’empatia i la consci\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Exposici\u00f3 de Nathalie Rey comissariada per Olga Sureda a Espronceda, Barcelona, on el mar actua com a fil conductor entre imaginaci\u00f3 infantil, ecologia i cr\u00edtica social.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[278,92,77],"tags":[230,103,179,235,183],"class_list":["post-20908","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-events-2020","category-esdeveniments","category-events","tag-art-social","tag-exposicio","tag-exposicions","tag-fotografia","tag-installacions"],"yoast_head":"\n
\nEn els projectes de Nathalie Rey, el mar (la mer) apareix poder\u00f3s per\u00f2 ser\u00e8, bell per\u00f2 perill\u00f3s, representant la pau i la calma i, al mateix temps, acollint naufragis, batalles i desastres mediambientals. Ens d\u00f3na refugi i ens alimenta, i \u00e9s la mare (la m\u00e8re), al\u00b7ludint a la mare amb el seu fill i a la mare terra que ens nodreix, ens cuida i ens protegeix.
\nD’aquests dos termes i el seu simbolisme sorgeix el t\u00edtol de l’exposici\u00f3: el mar<\/em> i la mer<\/em>, aquest \u00faltim, escrit en l’alfabet fon\u00e8tic, representa dues paraules hom\u00f2fones en franc\u00e8s amb significats diferents (mar i mare). Rey crea aix\u00ed un joc visual de paraules i s’aprofita del que simbolitzen per parlar de la humanitat, les guerres, les cat\u00e0strofes i, en definitiva, de la nostra mare terra, des de la imaginaci\u00f3 infantil i a trav\u00e9s d’objectes aparentment innocents.<\/p>\n
\nAix\u00f2 \u00e9s el que hi ha darrere de Tas No.10<\/em> (2014), composta per una s\u00e8rie de grans pins de ping\u00fc\u00ed apilats uns sobre els altres (d’aqu\u00ed el t\u00edtol tas<\/em>, que significa \u00abpila\u00bb en franc\u00e8s). Aqu\u00ed, Rey pren com a punt de partida la seva experi\u00e8ncia personal en topar-se amb aquests ping\u00fcins en un moment que va coincidir amb una tr\u00e0gica circumst\u00e0ncia familiar per crear una altra branca de la s\u00e8rie Tas<\/em> (2013-2018), en la qual l’artista fa refer\u00e8ncia a les fotografies filtrades del camp d’Abu Ghraib despr\u00e9s de la invasi\u00f3 nord-americana de l’Iraq, que mostraven una pila de cossos nus de presoners torturats pels responsables del camp.
\nEl mateix passa amb La Danza de Los Ahogados<\/em> (2020), en la qual les armilles salvavides penjades del sostre, pertanyents al vaixell de l’avi de l’artista \u2014capit\u00e0 de marina\u2014, al\u00b7ludeixen als problemes actuals de la migraci\u00f3 amb el tancament de fronteres i el drama de les pateres, una clara al\u00b7lusi\u00f3 al mar com a refugi i a les desgr\u00e0cies socials, econ\u00f2miques i ecol\u00f2giques.<\/p>\n
\nUns anys despr\u00e9s del primer treball de Shipwreck<\/em>, Rey va recrear l’escenari per\u00f2 aquesta vegada representant el naufragi de milers d’ous Kinder Sorpresa de diferents colors que van envair l’illa de Langeeog, a la costa del Mar B\u00e0ltic, a Shipwreck II<\/em> (2017), una instal\u00b7laci\u00f3 composta de bancs de sorra met\u00e0l\u00b7lics plens de sorra rosa i centenars d’ous de gallina. En aquest cas, l’artista va voler emfatitzar el contrast entre el natural i l’artificial, el real i el fals, substituint la sorra de platja per sorra artificial rosa i usant ous de gallina biodegradables en lloc dels ous de pl\u00e0stic.<\/p>\n
\nCal destacar que la fase final del projecte Naufragio<\/em> tamb\u00e9 ha tingut una vessant educativa i participativa, en la qual l’artista \u2014amb la intenci\u00f3 de fomentar la cooperaci\u00f3 i el pensament col\u00b7lectiu al voltant del que denuncia a trav\u00e9s dels seus projectes\u2014 ha treballat amb diversos col\u00b7lectius vinculats al medi ambient i amb grups de nens en col\u00b7laboraci\u00f3 amb escoles, fent el \u00abTaller d’Art\u00bb. Compartint les seves inquietuds i el seu proc\u00e9s creatiu, Rey ha obert un di\u00e0leg entre la seva obra i la imaginaci\u00f3 dels nens per crear obres d’art amb ells a partir de residus pl\u00e0stics, prenent acci\u00f3 i transmetent el seu missatge.<\/p>\n
\nA Plastic Sea<\/em> (2019-2020), Nathalie Rey fa visible a trav\u00e9s dels seus mapes invertits all\u00f2 que \u00e9s invisible als nostres ulls: l’enorme quantitat de residus que acaben als oceans. Composta per vint llen\u00e7os circulars (a l’exposici\u00f3 en podem veure quatre: Plastic Europe<\/em>, Plastic America<\/em>, Plastic Asia<\/em> i Plastic Africa<\/em>), en aquesta s\u00e8rie l’artista cus a m\u00e0 milers de perles de pl\u00e0stic de colors que simbolitzen l’enorme abocador als oceans, mars i llacs. Una acci\u00f3 meditativa que requereix paci\u00e8ncia i precisi\u00f3 i mitjan\u00e7ant la qual Rey denuncia un problema global.
\nAix\u00ed tamb\u00e9 Noticias 2<\/em>, una s\u00e8rie de nou imatges en blanc i negre que l’artista ha pres de retalls de premsa i alterat de manera subtil i gaireb\u00e9 imperceptible, al\u00b7ludint a la manipulaci\u00f3 i falsificaci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3 de masses i la societat de consum de la qual parla Jean Baudrillard. En aquesta obra, com en les altres, Rey altera les narratives procedents d’hist\u00f2ries i imatges que parlen de trag\u00e8dies causades pels \u00e9ssers humans (com l’Holocaust nazi o les bombes at\u00f2miques d’Hiroshima i Nagasaki) per moure’s entre el fals i el real, el natural i l’artificial, el bell i el terrible, i entre la innoc\u00e8ncia i la crueltat.
\nUn joc de dualitats per on Nathalie Rey navega per explicar la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria de la humanitat des del seu punt de vista personal i per reivindicar el col\u00b7lectivisme per sobre de l’egoisme i l’individualisme, perqu\u00e8, amb intenci\u00f3 i acci\u00f3, tots podr\u00edem convertir alguna cosa destructiva en alguna cosa constructiva reciclant o reutilitzant all\u00f2 amb qu\u00e8 estem contaminant.<\/p>\n