{"id":20519,"date":"2019-12-19T18:25:41","date_gmt":"2019-12-19T16:25:41","guid":{"rendered":"https:\/\/staging.espronceda.net\/?p=20519"},"modified":"2026-07-10T13:29:25","modified_gmt":"2026-07-10T11:29:25","slug":"vivim-propers-a-un-paradis-berto-martinez-tello","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/staging.espronceda.net\/ca\/vivim-propers-a-un-paradis-berto-martinez-tello\/","title":{"rendered":"Vivim propers a un parad\u00eds, de Berto Mart\u00ednez Tello"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Veiem vegetaci\u00f3 pintada amb verd ftalocianina sobre groc llimona. Sembla dibuixar un jard\u00ed. En un quadre hi ha siluetes de dones dins d’un llac. S’evoca la idea d’un parad\u00eds. Hi ha una altra pintura amb un cel negre; la vegetaci\u00f3, indiferent, mant\u00e9 el seu color. En molts quadres no hi ha cap persona, cap cos nu, cap animal. Hi ha vida, all\u00e0? Recorda el Jard\u00ed de les Del\u00edcies. Hi ha vida en abund\u00e0ncia, real i imagin\u00e0ria. Jos\u00e9 Luis Alcaine ens explica que les escenes descrites pel Bosco s’inspiren en el teatre medieval de misteris i miracles, on es representaven el cel i l’infern. De la mateixa manera, els jardins de Berto Mart\u00ednez es mostren decorats per\u00f2 buits. Sense actors, sense maquin\u00e0ria teatral. L’obra ha acabat.<\/p>\n

Camins blancs, suaus, sense pedres ni clots. A punt per ser recorreguts. Com una met\u00e0fora d’internet, els paradisos de Berto estan fets per circular, no per habitar-los. Les siluetes de dones del llac, preses de Google o Instagram, no tenen cos; pesen el que pesa el blanc de titani. La vegetaci\u00f3 ha estat pintada seguint ombres, competint en velocitat amb la rapidesa amb qu\u00e8 les imatges s’obliden. La imatge del jard\u00ed, el desig del parad\u00eds, el pensament de la utopia hi s\u00f3n, repetint la seva forma en els quadres per combatre l’oblit. La fe, la vida, els cossos s’han amagat en algun moment del passat dins de l’obra.<\/p>\n

Esdeveniment a Facebook<\/a><\/p>\n

Sobre l’artista<\/a><\/p>\n