![\"Cartel](\"https:\/\/staging.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/pep-montoya-web-horizontal2-2.webp\")
<\/p>\n<\/p>\n
Si partim de la concepci\u00f3 de l’artista com a \u00e9sser constantment despla\u00e7at, que es nodreix d’un pensament acumulatiu, podem considerar el proc\u00e9s creatiu com una exploraci\u00f3 amb capacitat per generar configuracions que propicien estats de reflexi\u00f3, pensament, perplexitat i fins i tot ironia, davant el context i les circumst\u00e0ncies del moment.<\/p>\n
“I si l’art pol\u00edtic habita llocs inesperats, camuflat per a les mirades convencionals? I si el radicalisme resid\u00eds precisament en l’oposici\u00f3 constant al discurs establert?” Estrella de Diego. Una altra manera de ser pol\u00edtic. Article sobre Mario Pedrosa. De la naturalesa afectiva de la forma. Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia. Madrid.<\/p>\n
Aplicant el comentari d’Estrella de Diego, m’atreveixo a dir que: L’extraordin\u00e0ria capacitat de l’artista visual avui \u00e9s fixar la mirada en llocs aparentment divergents. Aix\u00f2 constitueix el veritable comprom\u00eds (pol\u00edtic, social o de pensament): tenir en compte les pluralitats i desafiar les solucions un\u00edvocas o els miratges objectius.
\nAmb aquesta finalitat, el proc\u00e9s personal es configura amb accions relacionades amb conceptes i\/o accions que apareixen freq\u00fcentment en el context quotidi\u00e0:<\/p>\n
1.- Accions difuses o de baixa visibilitat
\n2.- Accions transgressores o de reafirmaci\u00f3 del l\u00edmit
\n3.- Accions inacabades o de despla\u00e7ament
\n4.- Accions fragment\u00e0ries o de segregaci\u00f3
\n5.- Accions d’assaig o de probabilitat
\n6.- Accions de tensi\u00f3 en l’espai d’acci\u00f3
\n7.- Accions contingents, acumulatives o aleat\u00f2riament imprevistes<\/p>\n
En aquestes performances, preval la voluntat de no generar cap il\u00b7lusi\u00f3 en l’espectador que pugui suggerir que es troba davant d’una pintura geom\u00e8trica \u2014el fet de contenir formes aparentment geom\u00e8triques no la constitueix com a tal, sent informalment geom\u00e8trica\u2014. Les accions indicades anteriorment semblen, en principi, contr\u00e0ries (o no adequades) als conceptes establerts, per\u00f2 paradoxalment s\u00f3n adoptades i practicades en els \u00e0mbits pol\u00edtic, econ\u00f2mic, legislatiu i fins i tot acad\u00e8mic.
\nAquestes accions, aplicades al proc\u00e9s creatiu, exploren en la seva realitzaci\u00f3 elements visibles que mostren una abs\u00e8ncia d’idealisme de qualsevol mena i situen l’espectador davant la possibilitat de poder realitzar la transici\u00f3 entre conceptes \u2014establerts com a positius\u2014 com ara la racionalitat, la certesa, la seguretat, la fortalesa, la prevenci\u00f3, la previsi\u00f3, l’estructuraci\u00f3, la unicitat, etc., o conceptes que mostren les accions esmentades, m\u00e9s relacionats amb la irracionalitat, la incertesa, la precarietat, la fragilitat, l’accident, la desestructuraci\u00f3 aleat\u00f2ria, la fragmentaci\u00f3, etc., freq\u00fcentment considerats no tan positius, per\u00f2 s\u00ed posse\u00efdors d’un gran potencial transformador, ra\u00f3 per la qual tenen resultats imprevistos.<\/p>\n
“La nostra racionalitat \u00e9s imperfecta, les alteracions cognitives estan influ\u00efdes per les emocions, per\u00f2 tamb\u00e9 per la saturaci\u00f3 de les percepcions (\u2026) Hem descentralitzat el subjecte sobir\u00e0 (\u2026) hem de submergir-nos en la cerca prudent de solucions imperfectes.” Manuel Arias Maldonado. La democr\u00e0cia sentimental.<\/p>\n
Malgrat tenir la consci\u00e8ncia que no existeix un “assoliment perfecte”, hi ha la voluntat d’aprofundir en all\u00f2 contingent i imprevisible (parafrasejant Martin Kippenberger: No saber el perqu\u00e8, per\u00f2 sabent el perqu\u00e8\u2026) amb la finalitat de continuar l’exploraci\u00f3 de l’entorn canviant en el qual estem immersos. Aqu\u00ed es presenten les obres.<\/p>\n
Olesa de Montserrat, 12 de desembre de 2017<\/p>\n